Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
Elena Ochoa
Psicologia
Psiquiatra gallega.
Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics
Víctor Guerrero Ayuso
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador extremeny.
Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guardis i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria 1994, La colonización púnica en Mallorca 1997 i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear 1997
Lorenzo Abad Casal
Arqueologia
Arqueòleg andalús.
Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala
Pere A. Salvà i Tomàs
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987
Pere Manzanares
Educació
Mestre.
Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana Fou el primer secretari de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i és vicepresident del Centre Cultural Català El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I
làtex

Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
interjecció
Gramàtica
Proposició implícita exclamativa.
Constituïda per un mot o més que poden ésser meres exclamacions ah, ai, oh, ep, apa , onomatopeies pum, paf, xap , noms o sintagmes nominals compte, noi, Déu meu , verbs o sintagmes verbals visca, vinga, som-hi , adverbis bé, amunt, fora i fins i tot frases com hi ha món , que, per pèrdua ocasional o definitiva de llur funció, han adquirit una nova gramaticalització Per això hom ha considerat tradicionalment, bé que erròniament, la interjecció com a part de l’oració
Daniel Olbrychski
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral polonès.
Actor predilecte d’Andrzej Wajda, debutà en el cinema amb Popioly ‘Cendres’, 1965 i hi collaborà posteriorment en sis altres ocasions, l’última de les quals fou Panny Z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko’, 1978 S'ha destacat en altres films Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971 de KZanussi, Ziemia obiecana ‘La terra de la gran promesa’, 1975 d’A Wajda i Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1979 de VSchlöndorff Simultàniament al cinema ha desenvolupat una brillant carrera teatral
Héctor Faubel i Rojí
Motociclisme
Motociclista.
Ha participat diversos cops en els Campionats del Món de Motociclisme en les categories de 125 cc i 250 cc Des del seu primer Gran Premi, el 2000, ha aconseguit vuit victòries i 26 podis En 125 cc assolí la segona plaça de la classificació del Mundial el 2007 i la tercera el 2006 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc El 2008 participà en una campanya a favor de la matriculació escolar en català de l’entitat Escola Valenciana