Resultats de la cerca

Clément Métezeau Dreux 1479 — 1555 feu la casa de la ciutat i la portada i les torres de l’església de Saint-Pierre a Dreux El seu net Louis Métezeau Dreux 1560 — París 1615, arquitecte del rei, feu la part superior de la Grande Galerie del Louvre, efectuà els plans de l’actual Place des Vosges a París i el Château Neuf de Saint-Germain-en-Laye, avui destruït El seu germà Clément Métezeau Dreux 1581 — París 1652 projectà la Place Ducale de Charleville, a París, començà l’església de l’Oratoire i feu la façana de la de Saint-Gervais Com a enginyer feu el dic de La…

Fill de Lluís IV de França De l’emperador Otó II, cosí seu, rebé el ducat en vassallatge al costat d’ell envaí el regne de Lotari, germà seu, i s’apoderà de Laon, on fou proclamat rei de França 978 Aviat, però, hagué de refugiar-se a Lorena Reconciliat amb Lotari, a la mort del fill i successor d’aquest, Lluís V de França 987, li corresponia la successió tanmateix, Adalberó, arquebisbe de Reims, consagrà Hug Capet, duc de França Carles s’apoderà de Laon 988 i de Reims 989, però fou capturat a traïció 991 i lliurat al rei de França, que l’empresonà

Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i…

La seva primera obra important fou ocasionada per dos articles de Sraffa 1925-26 que introduïren innovacions a l’anàlisi de la competència i el seu desenvolupament The Economics of Imperfect Competition 1933, on construeix la teoria de la competència imperfecta La General Theory de Keynes la influí notablement un bon resum elemental de les idees keynesianes és el seu llibre Introduction to the Theory of Employment 1937 Estudià els problemes de l’acumulació i el creixement The Accumulation of Capital , 1956 També reformulà la teoria econòmica marxista An Essay in Marxian Economics , 1942 i…

Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei

Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries…

Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà…

De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la…

En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila

Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué…