Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
‘Alī ibn ‘Īsà al-Kaḥḥāl
Oftalmologia
Metge i oculista àrab cristià.
Fou deixeble del també metge Ibn Abī ‘Uṣaybi'a a Bagdad La seva obra Taḏkirat al-kaḥḥālīn ‘Memoràndum d’oculistes’ tingué una gran difusió a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Jesu Haly Iniciada amb un estudi anatòmic de l’ull, tracta de les seves malalties externes i internes i, finalment, inclou 141 remeis per a guarir-les
Àlbar de Còrdova
Literatura
Escriptor mossàrab cristià molt influent a Còrdova al segle IX.
Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament
Edward Goodrich Acheson
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista nord-americà.
Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants
Thomas Graham
Química
Químic escocès.
Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837
Girard I de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1102-13).
Fill de Guislabert II i d’Estefania Com a croat, assistí a les preses d’Antioquia 1098 i de Jerusalem 1099 Era al Rosselló en 1102-09 tornà a Terra Santa, i deixà el govern del comtat a la seva muller, Agnès Retornà de Terra Santa el 1112, i morí assassinat l’any següent Deixà un fill de nom Gausfred III
Miguel Fleta
Música
Tenor aragonès.
El seu nom real era Miguel Burro Fleta Estudià a Barcelona i a Itàlia debutà a Trieste 1919 amb Francesca da Rimini , de Zandonai Actuà a tot Europa, a Amèrica i a l’Extrem Orient El 1925 es presentà a Barcelona amb Carmen , de Bizet, i el 1926 estrenà Turandot , de Puccini, al Teatro alla Scala de Milà Es retirà el 1935
lòcric
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, mostra la següent successió de tons (T) i semitons (S): S-T-T-S-T-T-T.
No forma part del sistema de modes eclesiàstics o gregorians perquè l’interval entre els graus més importants, finalis i tenor graus 1 i 5, és de 5a dis en lloc de l’habitual 5a J de la resta de modes També rep el nom de mode de si, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
mixolidi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-T-S-T-T-S-T.
És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
frigi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): S-T-T-T-S-T-T.
És el mode comú al tercer autèntic i quart plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també deuterus 'segon' perquè és el mode basat en la segona de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de mi, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
Llucià Colomines
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna , i epigrames a les seves obres Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n'escriví una breu biografia És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius