Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
linàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn unes 300 espècies herbàcies o arbustives pròpies de zones temperades i càlides, de fulles simples, sèssils i sovint estretes, de flors actinomorfes i generalment pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Linàcies més destacades Linum bienne lli de prat Linum catharticum lli bord Linum tyenuifolium ssp suffruticosum maleïda , cabrera, lliri blanc Linum usitatissimum lli , llinet
liceista
Història
Partidari del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, en oposició als defensors de l’antic Teatre de la Santa Creu o Teatre Principal de Barcelona (cruzado), rivalitat originada els primers anys de l’existència del Liceu.
iconòmetre
Física
Instrument per a determinar la distància d’un objecte de grandària coneguda o la grandària d’un objecte situat a una distància coneguda mesurant la imatge d’ell produïda per una lent de longitud focal coneguda.
olivarda
Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
nematòcers
Entomologia
Subordre d’insectes holometàbols de l’ordre dels dípters que inclou espècies caracteritzades pel fet de tenir un cos prim i allargat, amb les antenes de sis o més artells, i perquè llurs larves són aquàtiques.
A aquest subordre pertanyen, entre altres, les famílies dels culícids i dels tipúlids
mutagen
Biologia
Dit de l’agent físic o químic capaç d’augmentar la taxa de mutació d’un organisme, com les radiacions ionitzants i ultraviolades, certes substàncies químiques (gas mostassa, certs peròxids, epòxids i carbamats) i certs virus.
mitena
Indumentària
Guant sense dits o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits; pot ésser de puntes, i llavors serveix únicament com a adornament.
meta
Arquitectura
A l’antiga Roma, cadascun dels dos pilars o fites situats a un cap i a l’altre del circ que servien per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.
comtat de Gagliano
Història
Títol feudal concedit amb la senyoria de San Filippo di Argilone, o Archidone, a Sicília el 1561 a Eimeric de Centelles i Branciforte, àlias Pere Sanxis de Calataiud
, sisè vescomte de Gagliano i baró de Pedralba.
Ha estat rehabilitat el 1957 amb la denominació de Galiano d’Aymerich El vescomtat de Gagliano , concedit el 1392 a Pere Sanxis Sabata de Calataiud, baró de Pedralba, passà després als Centelles
De batalla
Història
Militar
Tractat de cavalleria titulat també Libellus de batallia facienda, escrit, en català, entre el 1251 i el 1255 i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges Fonamentat en els Usatges , amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges