Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
finale
Música
En l’òpera dels s. XVIII i XIX, peça final d’un acte o de l’obra, que es caracteritzava pel fet de reunir en escena tots els personatges i pel fet de prescindir de recitatius.
Mozart i Rossini portaren el finale a una complexitat extraordinària Durant el Romanticisme tendí a desaparèixer, pel seu caràcter convencional
fermall
Indumentària
Conjunt de dues peces d’or, d’argent o d’un altre metall una de les quals entra dins un encaix de l’altra; serveix per a subjectar dues vores de vestit, com a ornament, etc.
empara de dot
Història del dret
Manament judicial que expedien els alcaldes de cort, a petició del marit, per tal que els béns dotals de la dona no poguessin ésser segrestats o embargats per a respondre dels deutes que ell pogués contreure.
denegació d’auxili
Dret penal
Delicte que comet el funcionari públic que, requerit per una autoritat o per un particular a prestar l’ajut a què està obligat per raó del seu càrrec, s’absté de fer-ho sense causa justificada.
També el comet aquell que es nega a exercir un càrrec públic obligatori sense excusa legal admesa, i el pèrit i el testimoni que no compareixen voluntàriament davant el tribunal a declarar quan ja han estat citats i multats
teleobjectiu
Fotografia
Física
Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.
El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris
sebester
Botànica
Arbre de la família de les boraginàcies, de 3 a 5 m d’alt, de fulles alternes, ovals i perennes, de flors blanques, reunides en cimes paniculiformes, i de fruits carnosos de color ataronjat o groguenc.
Els fruits són comestibles i tenen propietats emolients i pectorals És originari d’Egipte i és conreat a diverses regions tropicals d’Àsia
rosalia alpina
Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
repunxó
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, pubescent, de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, de flors campanulades blaves, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars, marges de camps i herbassars, a quasi tot Europa
radiocristal·lografia
Física
Branca de la física de l’estat sòlid que estudia l’estructura cristal·lina dels cossos sòlids tot emprant tècniques de difracció de radiacions electromagnètiques (fonamentalment raigs X) o tècniques de difracció de partícules (electrons i neutrons).
La radiocristallografia fou usada per primera vegada per Mvon Laue l’any 1912
pteròpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs opistobranquis que es caracteritzen pel fet de presentar dues làmines dèrmiques musculoses col·locades una a cada costat del cap i que mouen com si fossin ales; tenen el peu més o menys modificat.
Són pelàgics i cosmopolites, formen una part important del zooplàncton marí i constitueixen l’aliment bàsic de molts animals, com les balenes Comprèn el grup dels tecosomats, que tenen conquilla i són micròfags, i el dels gimnosomats , que no tenen conquilla i són depredadors, especialment de tecosomats