Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
nivell de subsistència
Economia
Quantitat de béns i serveis, que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.
Segons els autors clàssics, la consideració que la part de producte que corresponia a la retribució del treball depenia directament del nivell de subsistència en cada moment històric, es trobà a la base de totes les seves argumentacions KMarx ho recollí en l’exposició de la teoria de l’explotació, bé que considerà que el nivell de salaris podia diferenciar-se del mínim de subsistència no solament per oscillacions temporals del mercat, sinó com a conseqüència de l’ofensiva reivindicativa…
Muḥammad de Ġur
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no…
marquesat de Castellnou
Història
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, novè baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja
Arnau de Santjoan
Gramàtica
Professor de gramàtica a l’estudi general de Barcelona, fill del també professor Joan de Santjoan.
Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica
cambra de fissió
Física
Detector de neutrons lents.
És una cambra d’ionització que conté un material fissionable amb el qual reaccionen els neutrons que no són directament ionitzants, resultant-ne l’alliberament de partícules carregades que sí són detectables Alguns contenen fluorur de bor per tal que es produeixi la reacció nuclear de manera que és mesurada la ionització que produeixen les partícules α nuclis d’heli
pics de Bassiero
Massís
Massís muntanyós que forma dos cims (2.887 i 2.885 m alt.), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi ha els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero (2.758 i 2.745 m alt.).
Aquestes agulles són els punts culminants de la cresta que es desprèn al sud del pic oriental de Bassiero
marquesat de Martorell
Història
Títol concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell.
Passà als Álvarez de Toledo
ampliació de capital
Economia
Dret mercantil
Augment de la xifra del capital d’una societat mercantil mitjançant l’aportació de béns dels antics socis o d’altres de nous, o el traspàs al compte de capital del contingut dels comptes de reserva o la conversió de crèdits passius o plusvàlues en capital.
L’ampliació de capital exigeix sempre acord de la junta general de socis, generalment amb vot reforçat, inserit en el registre mercantil i, a més, en el cas de conversió de crèdits, el consentiment dels creditors
Pierre de Montreuil
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès, conegut també amb el nom de Pierre de Montereau.
Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat