Resultats de la cerca
Es mostren 47189 resultats
Petrita del Olmo
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de…
Jesús Pérez Mascó

Jesús Pérez Mascó
PETER PRAZENKA
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions
Carles d’Oms i de Sagarriga
Història
Baró de Corbera, per successió materna.
Procurador reial de Rosselló 1442 i capità del castell de Perpinyà 1430, càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona 1462 Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França
Joan Baptista Parés i Carbonell
Economia
Comerciant d’art.
Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A…
Sanxo
Pintura
Família de pintors mallorquins.
Esteve Sanxo s XVII, conegut per Bracet , fou deixeble de Pere Ferrer té obres notables, com Sant Rafael acompanyant Tobies Palma, Monti-sion i els quatre Arcàngels de la capella de la Pietat de la catedral de Mallorca El seu fill, Salvador Sanxo i Ventaiol — Palma, Mallorca 1764, pintà una Assumpció Santa Eulàlia i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Monti-sion de Pollença Fill seu fou Salvador Sanxo II — Palma, Mallorca 1811, l’obra més coneguda del qual és el Ramon Llull de l’església d’Andratx treballà també per a la catedral i a Sóller
el Rescat de les Cent Donzelles
Història
Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial a Bagà el 1431, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.
Segons aquesta, Galceran de Pinós , almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes Fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes , així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant…
ducat de Parcent
Història
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent.
Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu…
Orís
Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (914-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051.
El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís
Giovanni Martino Casale Spanzotti
Pintura
Pintor italià.
Documentat al Piemont des del 1490, es formà al taller del seu pare A Milà rebé l’influx de VFoppa, palès en el tríptic de la Mare de Déu amb el Nen Galleria Sabauda, Torí Autor dels frescs de la Vida de Crist San Bernardino, Ivrea, d’una Nativitat Museo Civico, Torí i d’una Pietat Castel Sant'Angelo, Roma, el seu estil es caracteritzà per la sobrietat compositiva i per la utilització primer de colors pàllids i després d’una gamma cromàtica sumptuosa, que juntament amb el gust pel detall assenyala un coneixement de la pintura flamenca Realitzà també vitralls…
Galceran de Sentmenat i de Peguera
Història
Cavaller, senyor del castell de Santa Fe.
Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de…