Resultats de la cerca

Competí a les files del Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Fou campiona de Catalunya 1985, i subcampiona 1986, amb Margarita Vaquero i campiona 1993, amb Eva Jiménez d’Espanya Guanyà els Campionats d’Espanya universitaris en individual 1996 i cinc tornejos internacionals de la ITF en individual i dos en dobles En categories de veterans guanyà amb el RCTB diversos Campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa per equips És també jugadora de pàdel del RCTB, amb el qual s’ha proclamat campiona de Catalunya per equips en diverses ocasions

Velocista, fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 1989, i de Catalunya de 60 m en pista coberta 1984 i de 200 m a l’aire lliure 1986, 1990 Tingué dos cops el rècord català de 200 m en pista coberta, el darrer aconseguit el 1989 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en uns Jocs Olímpics de Seül 1988, com a reserva dels relleus de 4 × 100 m També participà en els 200 m en els Campionats d’Europa de pista coberta 1986

Jugador del Club Tennis Barcino, fou campió de Catalunya en dobles 1981, amb F Ferrer i individual de segona categoria 1980 Amb el Barcino fou campió d’Europa per equips en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Guanyà tres títols de la categoria ATP Challenger en individual i dos en dobles Fou jugador de l’equip espanyol de la Copa Davis Arribà a ocupar la posició 52 en el rànquing de l’ATP en individual 1987 i la 36 en dobles 1987 Ha estat entrenador de jugadors professionals, entre els quals hi ha Carles Moyà

També coneguda com 3 Hores de Resistència a Santa Creu, està inclosa en el Campionat de Catalunya de resistència en terra Organitzada pel Moto Club Lluçanès des del 2002, el circuit s’emplaça a Santa Creu de Jutglar Hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, en les categories de 125 cc, cilindrada superior o quatre temps A partir del 2010 les categories s’establiren en júnior RS1, júnior RS2, sènior RS1, sènior RS2 i màster Hi han participat pilots com Marc Coma, Jordi Viladoms o Carles Checa

Coneguda també com les 3 Hores d’Hivern de Ponts, és la prova que dona el tret de sortida al Campionat de Catalunya de resistència en terra al principi d’any, normalment al mes de gener Organitzada pel Moto Club Segre al Circuit del Bosquet de Ponts, hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior A partir del 2010 s’organitzà en categories júnior, sènior i màster en les classes RS1 i RS2 per assimilar-se al motocròs

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà nou vegades la Lliga 1992-99, 2003 i cinc cops la Copa de la Reina 1997-2000, 2003 Entre els anys 1993 i 2004 fou 130 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, entre les quals participà en cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i en dos Campionats del Món 1998, 2003 De la federació espanyola té la medalla d’argent 1997 i d’or 1998 de serveis distingits, i de la federació catalana, la medalla al mèrit esportiu 2001

Membre del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui, guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp 2006, 2007, un d’arc nu a l’aire lliure 2009 i un altre d’arc nu en sala 2009 També fou tres vegades campió de Catalunya d’arc nu en sala El 2009 aconseguí la millor marca catalana de l’any en 18 m i en 30 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals cal destacar els Campionats del Món del 2006 i el 2008 Forma part de la junta directiva del club

Afincat a Catalunya, la temporada 1949-50 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a migfondista Fou dos cops segon en Campionats d’Espanya de 1500 m al principi de la dècada de 1960 Fou campió de Catalunya de 800 m 1961 i de 1500 m 1963, i quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Fou campió d’Europa de cros en la categoria de clubs Retirat de la competició el 1967, inicià una etapa de més de 45 anys com a entrenador del FC Barcelona

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona