Resultats de la cerca
Es mostren 40234 resultats
Arabí
Partida
Venda de Santa Eulària del Riu (Eivissa), entre Sant Carles de Peralta i Santa Eulària, vora la costa de l’illa, on hi ha la punta d’Arabí, un dels caps més importants del sector.
xoc de terminació
Astronomia
Zona de l’heliosfera a una distància del Sol que varia entre 75 i 90 unitats astronòmiques, on el vent solar frena fins assolir velocitats subsòniques de manera turbulenta en xocar amb el medi interestel·lar.
El xoc de terminació és considerat el principi de l’heliofunda, l’última zona d’influència del vent solar
mosca negra
mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
els Gaians
Antic terme, esmentat ja al s XIV, del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians
.
pas de Codella
Congost
Congost obert pel riu Fluvià a través d’un dic basàltic, que comunica la plana d’en Bas amb la d’Olot (Garrotxa), per on passa la carretera d’Olot a Sant Feliu de Pallerols.
samoiede
Samoiede
Mastologia
Gos criat a Sibèria pel poble homònim, on és utilitzat com a animal de tir (per a arrossegar els trineus), de companyia, o com a gos d’atura (per a vigilar els ramats de rens).
Fa de 48 a 60 cm fins a la creu i pesa de 16 a 30 kg el seu pèl, llarg i abundós, és de color blanc, beix, o d’una mescla de tots dos colors És lleial i intelligent
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters
Cherrapunji
Localitat
Localitat de l’estat de Meghālaya, a l’Índia, situada a l’extrem meridional de l’altiplà de Shillong, on es registra una de les mitjanes pluviomètriques anuals més elevades del món (11 607 mm).
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona el 1491,…