Resultats de la cerca

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, ha obtingut sis victòries en torneigs del circuit de la Federació Internacional de Tennis ITF Quartu Sant’Elena 2005, Savitaipale 2006, Badalona 2008, Sant Cugat 2008, Galatina 2009 i Pàdua 2009 En els Jocs Mediterranis del 2009, guanyà, juntament amb Laura Pous, la medalla d’or en la categoria de dobles En dobles també ha guanyat dos torneigs ITF L’any 2009 una doble operació d’espatlla no li permeté competir durant un any El mateix any assolí la posició 185 en el rànquing de la WTA

Format al CN Sant Andreu, competí a les ordres dels tècnics Dolors Jané i Jordi Murio Fou campió d’Espanya de 200 m braça 1990, prova de la qual establí un rècord del món en piscina curta 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i fou finalista en dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i un Campionat del Món 1991, en el qual fou quart en 200 m braça, a només tres dècimes de la medalla de bronze Es retirà el 1997, però continuà nedant en categoria màster

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Format a l’Escola SAMA de Vilanova, passà al CP Vilafranca 1998-2002 i la temporada 2002-03 anà al CP Vilanova, on alternà entre l’equip júnior i el de segona catalana fins que debutà a l’OK Lliga Després de guanyar la Copa de la CERS 2006, marxà dos anys al CE Vendrell, amb el qual pujà a primera divisió estatal Tornà una temporada al club vilanoví i en jugà una altra al CP Sitges abans de fitxar pel SPRS Ploufragan de la primera divisió francesa

Membre del Tir Arc Olesa, s’inicià en la modalitat d’arc nu el 2001 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir de camp 2003, en el qual baté el rècord estatal de l’especialitat, i dos Campionats de Catalunya 2001, 2002 També fou campió d’Espanya 2002 i de Catalunya 2002, 2003 d’arc nu en sala S’adjudicà altres concursos, com el Trofeu Sant Sebastià o el Trofeu de Tardor Participà en alguna edició del Campionat d’Europa de tir amb arc El 2010 fundà el Club de Tir amb Arc Castellbisbal

Aler pivot format a La Salle Manresa, jugà dos anys a la primera divisió B amb l’equip de La Salle Barcelona Fitxà pel Cotonifici de Badalona 1980-83 i el seu continuador, el Licor 43 de Santa Coloma de Gramenet 1983-86 Posteriorment jugà al RCD Espanyol 1986-89, el Caja Canarias 1989-91, el CB Cáceres 1991-93 i el Bàsquet Manresa 1993-94, on es retirà i s’incorporà a l’organigrama tècnic Disputà més de tres-cents partits a l’ACB i fou internacional absolut en deu ocasions

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959

Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís

Al final del recorregut se sumen els cops efectuats en cada forat per a obtenir-ne el resultat, que és una comparativa amb el par del camp En les competicions professionals s’acostumen a completar fins a quatre recorreguts al camp per a determinar-ne el vencedor Una variant molt practicada en l’àmbit amateur és el joc per punts Segons el nombre de cops rea-litzats en cada forat se sumen uns punts –fer el par representa dos punts– i al final del recorregut guanya el jugador que té més puntuació