Resultats de la cerca
Es mostren 13639 resultats
Rodés
Rodés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló, estès a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera (o de la Cugulera o del Bau), dominat per la capella de Sant Pere, i el pas de Rodés.
El sector meridional, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, comprèn la vall i l’antic terme de Croses, amb l’església de Domanova i de Glevella, i el sector més baix de la vall de la riera de Rigordà, les quals aflueixen conjuntament a la Tet prop del poble El sector septentrional, accidentat pels contraforts meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, comprèn l’antic terme i l’església de les Cases La superfície agrícola és de 115 ha, localitzades a la dreta del riu Els arbres fruiters ocupen 58 ha 56 de presseguers i 2 d’albercoquers, la vinya, 45 ha, i…
la Força
Caseria
Caseria del municipi de Ponts (Noguera), aixecada prop de la torre del Cargol, al capdamunt de la serra de la Força, que controlava el pas entre Artesa de Segre i Ponts. Amb el nucli d'Estany, passà a formar el poble de la Força d'Estany.
sobretensió
Química
Diferència entre el potencial Ei que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d’equilibri Eo que adquireix l’elèctrode en contacte amb la solució quan no passa corrent a través d’ell, definida per η = Ei — Eo
.
El concepte de sobretensió és relacionat amb el de polarització , de manera que, quan hi ha una sola reacció d’elèctrode, ambdós conceptes són sinònims El signe de la sobretensió és el mateix que el de la densitat de corrent L’existència de la sobretensió pot anar associada a qualsevol de les etapes d’una reacció d’elèctrode, de manera que la sobretensió total η, única mesurable experimentalment, pot descompondre's formalment en una sobretensió de difusió η d , originada pel transport dels reactants, una sobretensió de transferència de càrrega η t i una sobretensió de cristallització η c ,…
forcasset
Agronomia
Al sud del País Valencià, mena de collar format de dues cames de fusta unides per la part superior, amb uns ganxos de ferro on hom passa els francalets, que hom posa al coll de l’animal per a llaurar amb forcat o per tirar el carro.
herpautocor | herpautocora
Botànica
Dit dels vegetals que disseminen llurs diàspores mitjançant els moviments d’aquestes produïts pels canvis de forma i de disposició dels pèls o arestes higroscòpics que posseixen, com passa en els geranis, que estiren o retorcen la part terminal del fruit, segons la humitat de l’ambient.
principat de Carini
Història
Títol amb jurisdicció senyorial concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco sobre la seva baronia de Carini (Sicília); infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli, passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
polleguera
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de ferro, pedra, o altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de rotació o d’un arbre d’una porta, d’una barrera, d’un motor, d’una turbina, etc.
pas a nivell
Transports
Encreuament d’una carretera, d’un camí, etc, amb una via de ferrocarril al mateix nivell, proveït generalment de barreres, cadenes, etc, per tal de barrar el pas de la carretera, del camí, etc, quan el tren hi passa o és a punt de passar-hi.
centre òptic d’una lent
Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
ortotònic | ortotònica
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que conserva el seu accent, ocupi el lloc que ocupi dins la frase, contràriament al que passa amb els mots enclítics i proclítics, que el perden i adopten el del mot precedent o següent respectivament, amb el qual formen com un sol mot.