Resultats de la cerca

Estudià teologia a la Universitat de París Assistí com a teòleg al concili de Trento i després com a bisbe d’Ales Sardenya Posteriorment fou bisbe de l’Alguer 1562-72, de Jaca 1572-77 i d’Osca 1577-84 Deixà, entre moltes obres religioses, un diari del concili de Trento que va del 1542 al 1560

Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó Bages Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romanç a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722

Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons

Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic

Fou abat d’Amer 1051-1102 i bisbe de Vic 1102-09 La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer 1100-01 Erigí la canònica augustiniana de Manlleu , consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes

Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Bisbe de Saint David 1621, amb l’adveniment de Carles I d’Anglaterra assolí un important paper bisbe de Londres 1628, canceller de la Universitat d’Oxford 1629 i arquebisbe de Canterbury 1633, participà en el govern i enfurismà els puritans escocesos i els presbiterians en voler imposar l’anglicanisme Detingut per ordre del Parlament Llarg, fou condemnat a mort i executat

La primera referència que en tenim data de l’any 882 el bisbe de Girona Teuter dóna diversos delmes de la “basilicam Sancti Petri in monte foliani” , que era possessió de la seu, a la canònica L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí aquest temple al bisbe de Girona Berenguer Guifré Montfullà fou lloc reial L’edifici actual és d’època moderna

Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar