Resultats de la cerca

Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren —amb la…

Estudià música a l’Escolania de Sant Felip Neri i també amb A Pérez i Moya Més endavant amplià la seva formació al costat, entre d’altres, de Ll Millet i E Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i al cap d’un any inicià les seves collaboracions amb el quartet vocal Orpheus Tot i dedicar-se pràcticament en exclusiva a l’oratori i la cançó, intervingué en algunes representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu El 1949 fou el tenor solista de les audicions d' Elijah , de F Mendelssohn, al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català Destacà en obres com la Passió segons sant Mateu i…

Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies i d’altres…

Debutà com a entrenador a la Penya Esportiva Montserrat, i dirigí el Collblanc, la Unió Esportiva Montgat 1932-64, el Futbol Club Barcelona 1964-67 i el Centre Parroquial Sant Josep 1969-73 Posteriorment inicià una etapa com a director tècnic del FC Barcelona fins el 1981, amb un interval el 1979 que el portà de nou a la banqueta i en el qual aconseguí la Copa del Rei Fou un dels fundadors de l’Associació de Clubs de Basquetbol, en la qual exercí els càrrecs de gerent i president, i de la Unió de Lligues Europees de Bàsquet, que presideix des del 1998 L’any 2007 fou reconegut com a Històric…

Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola, Josep Coll,…

Vida Fill de Lluís Maria Millet i Millet, realitzà estudis universitaris i musicals, aquests darrers amb Joan Massià i Cristòfor Taltabull Posteriorment treballà la direcció orquestral i coral al Conservatori de Munic i al Mozarteum de Salzburg Fundador de l’Orquestra de Cambra Lluís Millet 1958, dirigí altres conjunts de cambra i agrupacions simfòniques i nombrosos conjunts de cambra De 1977 a 1981 dirigí l’Orfeó Català, al front del qual interpretà obres representatives del repertori tradicional català i de la polifonía clásica, tals com el Magnificat de Schütz o les Cantates i Motets de J…

Participà en el Torneig Internacional de Ciutats d’Europa 1936 amb la selecció catalana Jugà al CB Atlético 1939-41 i al FC Barcelona 1941-43, amb el qual fou campió de Catalunya 1942 Fou entrenador del FC Barcelona 1943-55 i dirigí tant el primer equip com els equips de promoció, i aconseguí vuit Campionats de Catalunya i sis Copes del Generalísimo També dirigí el CB Orillo Verde de Sabadell i l’equip de La Salle Josepets de Barcelona a la Lliga estatal Fou seleccionador espanyol 1948-52, assessor de les federacions catalana i espanyola i director de l’Escola Nacional d’Entrenadors Publicà…

Vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana , té l’origen en l’empresa Enciclopèdia Catalana, SA 1965, posteriorment Enciclopèdia Catalana, SAU, a la qual s’afegiren tot un seguit d’empreses adquirides o creades amb posterioritat, com la Galera , Text, Diccionaris de l’Enciclopèdia i Geo-Estel Té participació en altres empreses, entre les quals hi ha Tàndem Edicions i Edicions 62 , que fins el 1971 estigué vinculada empresarialment al projecte Es dedica a la publicació en català d’obres de tipus i de temàtica diversos Cal esmentar-ne, en primer lloc, la Gran enciclopèdia catalana  GEC…