Resultats de la cerca

Membre del collegi català d’àrbitres des del 1980, fou àrbitre internacional a partir del 1992 Arbitrà sis Campionats d’Europa i cinc del Món, Jocs Olímpics i sis finals de la Copa d’Europa de Clubs Fou secretari del Collegi Català d’Àrbitres 1997-2001, vocal de waterpolo del Comitè Català d’Àrbitres 2004-08 i membre de l’assemblea de la Reial Federació Espanyola de Natació 2008-12 Es retirà el 2014

Provinent del Curitiba, jugà amb el Sevilla entre el 2005 i el 2010 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona el 2010, amb el qual guanyà dos Copes d’Europa 2011, 2015, quatre Lligues 2011, 2013, 2015, 2016, tres Supercopes d’Espanya 2010, 2011, 2013, dos Supercopa d’Europa 2011, 2015, dos Mundials de Clubs 2011, 2015, tres Copes del Rei 2012, 2015, 2016, dos Copes Catalunya 2013, 2014 i una Supercopa Catalunya 2014

Vinculat al món del tamborí des del 2004, fou un dels pioners a Catalunya d’aquest esport tradicional Participà en la Copa d’Europa en sala 2006, la Copa d’Europa clàssica 2008 i el Torneig International Les Pennes-Mirabeau 2007, 2008, 2009, també en la modalitat clàssica, en la qual es va especialitzar Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la Federació Catalana de Tamborí

El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans

Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008, i guanyà torneigs com la Copa ACPP de parelles mixtes amb Marilyn Holmes 2009 o el Galician Invitational amb Amador Rodríguez 2011 Formà part de la selecció catalana en diversos encontres internacionals i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en els primers Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 individuals

Format als Escolapis de Sabadell, debutà a la divisió d’honor la temporada 1960-61 amb el CE Arrahona La següent temporada fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Després jugà una temporada al CP Voltregà, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1966, tres al Cerdanyola CH en la màxima categoria 1966-69 i posteriorment anà al CE Sabadell i al CH Barberà Fou dues vegades internacional absolut amb la selecció espanyola

Format al CN Sant Andreu pel tècnic José Antonio del Castillo En categoria absoluta, fins el 2010, millorà onze rècords estatals en piscina curta cinc en 100 m estils, cinc en 200 m i un en 400 m estils En piscina curta guanyà les medalles de bronze dels Campionats d’Europa 2008, 2010 en la prova de 200 m estils En piscina llarga, disputà dos Campionats d’Europa 2008, 2010 i un Campionat del Món 2009

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just