Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
llampuga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels corifènids, la llargada del qual pot sobrepassar el metre.
L’aleta dorsal va des del cap fins al peduncle caudal, i la caudal és molt escotada És una forma pelàgica i depredadora repartida arreu del món, però poc freqüent a la Mediterrània
pell d’escat
Tecnologia
Tros de pell del peix anomenat escat o àngel, que era emprada en fusteria per a polir la fusta.
espina
Ictiologia
Os de peix, prim i punxegut, com els radis durs de les aletes o l’apòfisi de les vèrtebres.
cassoleta
Gastronomia
Pasta fullada en forma de cassola petita que hom omple amb carn, peix o verdures o també amb dolços.
ollal
Pesca
Lloc amb aigua de mar on hom posa el peix acabat de pescar per tal de conservar-lo viu.
afàs
Pesca
De les dues peces de malla que componen una nansa de pescar, la interior, per on entra el peix.
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
captinyós
Ictiologia
Peix de la família dels escorpènids, semblant a la polla però més petit (fins a 30 cm de llargada).
La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
caputxó
Ictiologia
Peix selaci, marí i bentònic, del subordre dels batoïdeus, que pot fer de llargada fins a 1,5 m.
Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja