Resultats de la cerca

S’inicià en l’atletisme la temporada 1992-93 al Club Atlètic Manresa Com a membre del Centre Excursionista del Solsonès, participà en diverses proves de la Copa d’Espanya de quilòmetre vertical Com a integrant de la selecció catalana de curses de muntanya, participà en proves de la Copa del Món Amb la selecció catalana de raquetes de neu, participà en proves de la Copa d’Europa i assolí la tercera posició en la classificació final d’aquesta competició el 2012

Fou tècnic del Sant Miquel de Barcelona durant cinc temporades i alternà el càrrec amb el de seleccionador juvenil territorial de Barcelona Després dirigí l’Arrahona durant cinc temporades El curs 1967-68 fitxà pel Barça i posteriorment pel CE Sabadell 1970-71 i pel SEAT, també a divisió d’honor Fou seleccionador català júnior Exercí d’àrbitre internacional i presidí el Collegi Català d’Àrbitres La màxima competició sènior masculina que organitza la Federació Catalana d’Handbol porta el seu nom

Fundat el 1977, inicialment se centrà en la pràctica de l’esquí, tot i que posteriorment creà seccions relacionades amb el muntanyisme Organitzà unes quantes edicions del Campionat de Catalunya d’esquí alpí Participa en campionats de diferents modalitats d’esquí de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i, des de la temporada 1996-97, l’equip de competició s’entrena a l’estació de la Molina, juntament amb la Molina Club d’Esports També organitza cursos d’esquí a la Molina

Conegut també com CAS Thalassa, practica el busseig, l’orientació subaquàtica, la pesca submarina i el submarinisme Guanyà el primer Cam-pionat de Catalunya de busseig de competició 2008 L’any següent coorganitzà aquest campionat amb la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i revalidà el títol Alguns dels seus membres participaren amb la selecció catalana de busseig esportiu en el Campionat d’Espanya i en competicions internacionals Destaquen Enrique Martínez o Alfonso Bellido, que individualment aconseguiren diversos títols de Catalunya

Fundat el 1949 sota la presidència de José Manuel Giménez, prengué el nom del bar del carrer d’Aribau on es creà El 1950 estructurà el seu primer equip de competició sota la direcció de Joaquim Rubio i amb corredors com Miquel Poblet, Antoni Gelabert, Bernardo Ruiz, Josep Serra, Bernardo Capó i Miquel Bover El mateix any debutà a la Volta Catalunya Organitzà competicions professionals i amateurs i gestionà els serveis tècnics en les curses Barcelona-Vilada i Barcelona-Manlleu-Barcelona

Cinturó negre sisè dan de taekwondo, competí representant el Club Su-Ba-Lee Assolí un diploma olímpic en ser quart als Jocs Olímpics de Seül 1988 en la categoria de menys de 83 kg Guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món sènior en la mateixa categoria 1991 i als Europeus 1988 Abandonà l’alta competició i obrí el Gimnàs Esportiu Taekwondo Jordan a Barberà del Vallès Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya FAMC

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform

Practicà l’escafandrisme, la pesca i la natació, però centrà la seva activitat en l’apnea Participà en competicions d’apnea en piscina, en pes constant i en immersió lliure, especialitat en la qual establí el rècord d’Espanya 2009 a la mar Roja Assolí els 72 m de profunditat en immersió lliure en 250 min Fou el primer espanyol a passar dels 70 m en una competició oficial Fou instructor i passà a desenvolupar l’activitat en aigües canàries

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

Fou set vegades campió de Catalunya en ruta, dues en 30 km 2002, 2003, cinc en 50 km 2001, 2005-08 i quatre en pista 2000, 2005, 2006, 2007 També assolí el títol estatal de 50 km marxa 2004 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà la prova dels 50 km marxa als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Es retirà de l’alta competició per disconformitat amb els criteris de selecció per als Jocs Olímpics de Pequín