Resultats de la cerca

El 1748 es casà amb lady Stafford Escriví una sèrie de contes lleugers, gènere de moda aleshores és autor de Lettres de la Marquise de au comte de 1734 , Les Égarements du coeur et de l’esprit 1736 i Le Sopha 1745

definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet

De les escenes aristocràtiques i galants a l’estil de Fragonard, passà als temes revolucionaris i a les escenes burgeses de gènere Fou detallista, bon retratista i dotat d’un sentit elegant de la composició L’arrivée de la diligence , 1803, Musée du Louvre, París

Afermà la supremacia de Lagaš i construí un canal entre el Tigris i l’Eufrates Ordenà l’execució de l’anomenat vas d’Entemena Musée du Louvre, obra d’argent amb una àguila leontocèfala, pròpia de l’art mesopotàmic, gravada, que fou trobat a Tello

Fou un dels primers representants de l’opció academicista dins el Romanticisme Romains de la décadence 1847, Musée du Louvre Excellent retratista, hom li ha atribuït una certa influència sobre Manet Fou també mestre de Francesc Sans i Cabot i de Manuel Ferran i Bayona

Hom coneix la seva obra a través de dibuixos i de les illustracions del Livre de Fortune 1883 El Jugement dernier Musée du Louvre, atribuït al seu pare, sembla que és obra seva És autor del Livre de portraicture 1571, començat possiblement pel seu pare

A l’obra Construction, usage et propriétés du quadrant nouveau de mathématiques 1631 descriví un tipus d’instrument amb una escala auxiliar per a la mesura més precisa de magnituds lineals i angulars, bé que aquesta idea havia ja estat exposada abans per PNunes nònius

Com a escultor féu els busts de Richelieu Bibliotèque Mazarin i Lluís XIII Musée du Louvre i l’estàtua de Lluís XIV vestit d’emperador romà Musée de Versailles Destacà més, però, com a medallista medalles de Lluís XIII, Lluís XIV, Richelieu, Mazzarino, Colbert, etc

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

Deixeble del seu pare, Jacques Caffieri, i de Jean-Baptiste Lemoyne, estudià pensionat a Roma És un dels escultors més notables del s XVIII Rameau 1761 Opéra de París, Piron 1762 Dijon, Borie 1767 Musée des Arts Décoratifs, París, Pingré Musée du Louvre, etc