Resultats de la cerca
Es mostren 17200 resultats
Bell-lloc

L’església de Santa Maria de Bell-lloc
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), situat a 120 m d’altitud, a l’extrem nord-oest de la vall d’Aro, sota Romanyà de la Selva.
L’església parroquial, del segle IX, és dedicada a Santa Maria Es troba al mateix indret d’un poblat d’època romana
Sant Martí Sadevesa

Església de l’antic poble de Sant Martí Sadevesa Terrassola i Lavit (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), situat al SW del terme.
L’església de Sant Martí existia ja el 1149 i consta com a sufragània de la de Sant Marçal de Terrassola des del 1413
Sant Marc de Bassacs
Església
Església del municipi de Gironella (Berguedà), al SW del nucli dels Bassacs.
És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple preromànic del segle X
Ventolà
Interior de l’església de Sant Cristòfol de Ventolà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfol.
Sant Martí de Lleida
Església
Església del municipi de Lleida (Segrià), a ponent del turó de la catedral de Lleida.
No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…
Alella

Alella, on destaca l’església parroquial de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, és al sector meridional de la comarca i és situat a poca distància de la costa, a les faldes granítiques de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…
Cartellà

Aspecte de l’església de Cartellà al municipi de Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.
El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera
Sant Pere del Bosc
Antiga església
Antiga església parroquial de Corbera del Castell (Rosselló), al S del poble.
Fou decorada amb pintures murals el 1334 i fou parroquial fins al segle XVII, que es construí la nova església parroquial a l’emplaçament de la capella de Santa Maria del castell de Corbera
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina