Resultats de la cerca
Es mostren 2827 resultats
bandera negra
Història
Bandera hissada per indicar la intenció de lluitar fins a la mort.
Fou empreda, per exemple, per les naus pirates de l’època moderna A Barcelona fou hissada durant el segle del mes de setembre del 1714, i també fou portada pels ‘mariners’ que cremaren la fàbrica Bonaplata en la revolta de l’any 1835 Posteriorment esdevingué la bandera del moviment anarquista, i ha presidit revoltes més o menys inspirades en aquesta ideologia
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Makijivka
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Donec’ke, Ucraïna, a la vora del riu Gruzskaja.
Sorgí d’un poblat obrer arran de la construcció d’una fàbrica metallúrgica, prop d’unes mines de carbó Hom hi construí els primers alts forns gegants de l’URSS És una de les ciutats més industrials del Donbass i un important centre productor d’hulla i de metalls Juntament amb Donec'ke, Jasinovataja i Avdejevka forma una conurbació industrial
Wolfenbüttel
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, a la depressió de l’Oker.
Hi ha indústria conservera, de maquinària i d’aparells de ràdio i televisió Hom hi fabrica el licor Jägermeister És cèlebre la Herzog-August-Bibliothek, amb uns 500 000 volums ja el 1666 en posseïa 116 000, entre els quals molts manuscrits i incunables, que constitueixen una font molt important per a la història dels s XVI, XVII i XVIII
Can Santjoan
Barri
Barri de Montcada i Reixac, entre el Besòs, a l’E, i la línia de ferrocarril, que en aquest punt es bifurca en les de Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-Manresa-Lleida, a l’W.
Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada
Ricart
Empresa dedicada a la fabricació d’automòbils, fundada a Barcelona el 1924 per Guifré Pelagi Ricart i Medina a partir de l’empresa Ricart i Pérez, que havia estat fundada el 1921 per ell i per Francesc Pérez d’Olaguer, i desapareguda en retirar-se aquest darrer el 1923.
Fusionada amb l’empresa España 1928, la nova empresa s’anomenà Ricart-Espanya plegà el 1930 Fabricà autèntiques joies mecàniques, entre les quals cal destacar un motor de sis cilindres i de 1500 cm 3 , amb dos arbres de lleves a la culata, i un excellent motor de quatre cilindres ambdós foren presentats al Saló de l’Automòbil de París 1926
Felip Benessat i Bayès
Científic.
Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot
Gaietà Estadella i Solé
Construcció i obres públiques
Música
Constructor d’orgues.
Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra
Bernardo Ward
Economia
Economista d’origen irlandès.
Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats
Tomàs Aymat i Martínez
Arts decoratives
Pintura
Tapisser i pintor d’aquarel·les.
Pensionat per la Mancomunitat de Catalunya 1914, estudià a París la tècnica del tapís als tallers dels Gobelins 1915 Fou professor d’aquesta tècnica a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona 1918-23 El 1920 fundà a Sant Cugat del Vallès la fàbrica Tapisseries Aymat d’alt lliç i de catifes nuades a mà segons tècniques i gusts tradicionals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina