Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Leo Tindemans

Leo Tindemans
© Parlament Europeu
Política
Nom amb el qual fou conegut el polític belga Leonard Clemence Tindemans.
Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-…
Antonio García y Bellido
Arqueologia
Arqueòleg.
Catedràtic a la Universitat de Madrid i director de l’Instituto de Arqueología Rodrigo Caro de Madrid Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i feu edicions de divulgació de les fonts escrites, com…
country
Música
Música rural pròpia del sud dels EUA, que es creà a partir del folk, la tradició musical dels colons, el blues i els ritmes dels esclaus negres.
Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp Una de les arrels del country , el hillbilly , es distingia per la preeminència de banjos i dobros Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran…
Jean-Baptiste Siméon Chardin
Dona llegint amb nen , de Jean-Baptiste Siméon Chardin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions —molt…
Augustin-Louis Cauchy
Matemàtiques
Matemàtic francès, baró de Cauchy.
El 1815 fou nomenat professor a l’École Polytechnique, i posteriorment ensenyà matemàtiques a la Sorbona i al Collège de France S'expatrià el 1830 a Itàlia, i a Torí creà la càtedra de física matemàtica Tornà a França el 1838, on es reincorporà a la Sorbona Fou un dels més insignes matemàtics del s XIX i un dels renovadors de l’anàlisi fundà la teoria de la convergència, pas decisiu cap a l’aprofundiment en la teoria de funcions de variable real Al Résumé des leçons sur le calcul infinitésimal 1823 exposà una nova definició d’integral que obrí el camí a les ulteriors extensions del concepte…
Jordi Moners i Sinyol
Literatura catalana
Traductor i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la literatura Eça de…
Pere Sust Sagau

Pere Sust Sagau
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de basquetbol i dirigent.
Durant la seva joventut jugà a primera divisió amb el Club Esportiu Laietà i el Club Esportiu Sant Joan-Maristes i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Roma 1960 Entrenador superior de basquetbol, fou vocal de la junta de basquetbol del Futbol Club Barcelona Patró de la Fundació del Bàsquet Català i membre de la Federació Internacional de Basquetbol FIBA, presidí les federacions catalana 1979-84 i espanyola 1985-91 Formà part del comitè organitzador del Campionat del Món de basquetbol masculí 1986 i del femení júnior 1989, així com del Campionat d’Europa femení 1987 D’altra banda, fou…
Unió Esportiva Barberà

Unió Esportiva Barberà durant un partit de la temporada 2010-11 de la lliga EBA
UE BARBERÀ
Basquetbol
Club de basquetbol de Barberà del Vallès.
L’any 1968, un grup de dones que s’havia iniciat en el bàsquet al collegi de les carmelites de Sabadell formà el primer equip de l’entitat, que disputà dues temporades la Lliga de l’Obra Atlético Recreativa El 1969 creà el primer equip sènior masculí, i la temporada 1970-71 s’inscrigué en les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol Amb la inauguració del pavelló del passeig del Doctor Moragas, la temporada 1972-73, s’impulsà la creació de cinc equips de base, tant de masculins com de femenins, que amb els anys s’incrementaren El sènior femení disputà la segona divisió estatal 1977…
Julián García González

Julián García González
CN Atlètic-Barceloneta / Jordi López
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i dirigent.
Membre del Club Natació Barceloneta, el 1965 guanyà la prova de 100 m lliure del Campionat d’Espanya infantil El 1966 visqué a la Residència Blume i formà part de la selecció juvenil que millorà el rècord d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure Aquell mateix any fou campió de Catalunya absolut de 4 × 100 m lliure 1966 També practicà el waterpolo i fou subcampió de Catalunya l’any 1967 Poc després abandonà la pràctica esportiva, però l’any 1986 tornà a les files del club com a vicepresident Impulsà el trasllat de les installacions a la platja de l’antic Casino de Sant Sebastià i la fusió del…
Lluís Azemar Puig de la Bellacasa
Hoquei sobre patins
Patinatge
Directiu d’hoquei sobre patins i de patinatge.
Entre els anys 1942 i 1966 formà part de la junta directiva del RCD Espanyol, del qual fou màxim responsable de la secció d’hoquei durant quatre anys Durant nou anys fou tresorer a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge i impulsà, juntament amb Joan Antoni Samaranch, el canvi del disc per la bola amb què es juga actualment Des del 1954 fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, creada aquell mateix any com a escissió de la Federació d’Hoquei També en fou el president 1968-72 D’altra banda, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona 1955…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina