Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Alfred Louis Kroeber
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952
Félix Vallotton
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura francesa
Gravador, pintor i escriptor suís, naturalitzat francès el 1900.
Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98
Andreu Alfonsello
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469
Francesc I
Història
Emperador romanogermànic (1745-65), duc de Lorena (1729-37), Parma i Piacenza (1746-48) i gran duc de Toscana (Francesc Esteve I) (1737-65).
Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs
third stream
Música
Expressió (literalment ’tercer corrent') em prada per a anomenar el tipus de música que sintetitza les característiques essencials i les tècniques de la música clàssica contemporània, d’una banda, i la música de jazz i altres de diverses arrels, de l’altra.
Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967
Editorial Barcino
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep M. de Casacuberta i Roger, que la dirigí fins el 1985.
Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el Llibre del consolat de mar a cura de F…
Muro de Roda

Vista del poble de Muro de Roda
© Jaume Ferrández
Poble
Poble, i antic municipi, de la Fova de Terrantona (Aragó), aturonat a 1.021 m d’altitud.
Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació
la Llosa
Vil·la romana del terme municipal de Cambrils (Baix Camp).
Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la illuminació pertanyents a un triclinium Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d' opus sectile , fan evident l’existència d’un sector residencial luxós
turó d’en Boscà
Poblat ibèric del terme municipal de Badalona (Barcelonès) situat damunt d’un turó a 198 m sobre el nivell del mar.
Des dels anys trenta s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n'ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya Se'n coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla Ocupat des de mitjan s IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del s II aC Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya
saló de l’automòbil
Transports
Exposició anual o biennal, de caràcter públic i professional, on la indústria de l’automòbil presenta les novetats més destacades i es debat la marxa del sector.
Els salons més importants se celebren a Detroit gener, Chicago febrer, Ginebra i Nova York març o abril, Londres juliol, Frankfurt i París setembre o octubre, Los Angeles novembre i Tòquio El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, que organitza la Fira de Barcelona, té una periodicitat biennal anys senars, és de caràcter professional i sol reunir un milió de visitants És reconegut per l’Organització Internacional de Constructors d’Automòbils OICA El 2009, aquest saló fou declarat “esdeveniment d’excepcional interès públic” amb motiu del seu 90è aniversari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina