Resultats de la cerca

Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets

Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques

Organitzada per la Unió Ciclista Sant Llorenç, tingué lloc en un circuit de la Rambla d’Egara En la modalitat de punts, des del 1986, Carlos Hernández fou el primer guanyador, i posteriorment aconseguiren la victòria Antoni Esparza, en dues ocasions, José Pedrero, Melcior Mauri, Prudencio Indurain, José María Jiménez i el ciclista rus Viatxeslav Iekímov

Organitzada pel Club Ciclista La Canonja, la seva primera edició tingué lloc el 1984 Fou impulsada pel llavors president del CC La Canonja Llorenç Navarro, i es disputà tots els anys a excepció del 1987, 2006 i 2009 Entre els seus guanyadors destaquen Joan Antoni Flecha 1994, Sergi Escobar 2000, Xavier Tondo 2002 o Sebastià Franco 1997, 2005

Començà a competir amb el Club Ciclista Barcelonès Fou campió d’Espanya amateur 1952 Accedí a la categoria professional 1954-57 defensant els colors de l’Espanyol RCE Mobylette Posteriorment dirigí els equips Radsa Moedano i Cirsa amb el Club Ciclista Sant Llorenç de Terrassa, Riera Marsà, Àngel Mir del Club Ciclista Palafrugell i el Nova Gestió 2000

En 1934-36 fou l’òrgan de la Federació Socialista Balear En foren directors, entre d’altres, Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume M Marí, Antoni M Alsina, Ignasi Ferretjans, etc El 1937 sortí a Barcelona un Suplement de El Obrero Balear , portaveu de l’Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l’anterior i dirigit per Ignasi Ferretjans

El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general 1511 compilat per ell El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles

Ha desenvolupat tota la seva carrera al Sant Llorenç Korfbal Club, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1997 i guanyà dues Lligues 2000, 2001 Ha estat internacional amb Catalunya des del 1998 en les categories sub-21, sub-23 i absoluta La temporada 2011-12 passà a entrenar l’equip B a tercera divisió estatal

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat L’església de Santa Magdalena es troba dins el terme de la Coma i la Pedra i a poca distància del Cardener, que davalla per llevant, a la falda del Port de Comte, que té a ponent Gaudeix d’una situació de privilegi i contempla, llunyana, la serra del Verd i Sant Llorenç a migdia, amb la inconfusible serra dels Bastets com a fons Mapa 292M781 Situació 31TCG832678 Després de recórrer 1,700 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma, hi ha un trencall a mà esquerra amb senyal de…

Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet Sant Salvador de les Gunyoles Sant Sebastià dels Gorgs Santa Magdalena Santa Maria de la Llinda Les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes Castellet i la Gornal Sant Pere de Castellet Sant Pere de la Gornal Sant Esteve de Castellet Sant Marçal de Castellet Mare de Déu de Muntanyans Sant Simeó Sant Martí de Castellnou Castellví de la Marca Sant Sadurní de Castellví o de la Marca Santa Maria de la Múnia Sant Miquel del…