Resultats de la cerca
Es mostren 1551 resultats
Ramon Miquel i Ballart
Economia
Alimentació
Empresari.
S'incorporà amb els seus germans a la societat de capital familiar Pere Miquel i Fills, creada el 1958 pel seu pare, a partir de l’establiment d’exportació i venda a l’engròs d’ultramarins i queviures que aquest havia fundat l’any 1925 Conseller de Banca Catalana 1960, l’any 1993 fou cofundador de Miquel Alimentació Grup , del qual esdevingué president i conseller delegat, empresa que ha esdevingut líder a l’Estat en la distribució alimentària a l’engròs Conseller de més de vint societats de sectors diversos, fou membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i assessor del Departament de…
Joan Antoni Soler i Morell
Història
Terratinent i militar indià.
Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i…
Miquel Parra i Abril
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al Palacio Real de…
Joan Girbau i Badó
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre de l’…
Maria Carme Rams Margalef
Handbol
Voleibol
Jugadora de voleibol i handbol.
En voleibol jugà al Medina de Barcelona dues temporades, proclamant-se una vegada campiona d’Espanya i arribant a ser internacional absoluta amb Espanya Posteriorment es passà a l’handbol i jugà vuit temporades a l’Atlético de Madrid 1972-79, equip amb el qual conquerí tres Lligues 1976, 1977, 1978 Acabà la seva trajectòria esportiva al Club Rancho de Castelldefels 1979-81, on guanyà una Copa de la Reina Va ser quaranta cops internacional amb la selecció espanyola i en fou la capitana durant vuit temporades Disputà un Mundial 1977 i fou medalla de plata als Jocs Mediterranis 1979 Fou nomenada…
Joaquim Larroya Solano

Joaquim Larroya Solano
Museu Colet
Rem
Piragüista.
Membre del Sícoris Club, dominà les competicions estatals de piragüisme en aigües tranquilles durant la dècada de 1960 El 1958 es proclamà campió d’Espanya de 1000 i 10000 m en K-1 Posteriorment guanyà les proves de 500 m, 1000 m i 10000 m 1960-63, 1966, 1967, de 500 i 10000 m 1964, 1965 i de 10000 m 1968 El 1965 també guanyà el Campionat d’Espanya de cros piragüístic Participà en diversos Campionats d’Europa, el primer dels quals fou el 1957 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on disputà les proves de 1000 m en K-1 i en K-2, i arribà a les semifinals de les dues especialitats Fou el…
Daniel Torres Rufach
Futbol
Dirigent de futbol.
El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…
Tomàs Virella i Totosaus
Economia
Comerciant.
Intervingué la primera guerra Carlina, en la qual fou caporal de la Milícia Nacional de Vilanova El 1838 dimití i emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba A la capital cubana es dedicà als negocis Fou soci de la companyia Puig i Virella Personatge d’influència i promotor social, fou un dels fundadors de la Beneficència Catalana En mèrit a la seva tasca social i comercial, el 1859 fou investit cavaller de l’Orden Americana de lsabel la Católica Home filantròpic, contribuí monetàriament en la campanya d’ajut als ferits, viudes i orfes de la campanya d’Àfrica 1860 i en una altra per recaptar fons i…
Albert Canal Monrós
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Es formà al Club Natació Manresa, amb el qual en edat júnior debutà en la màxima categoria 1978 Després fitxà pel CN Montjuïc, on passà la resta de la seva carrera esportiva Amb aquest club obtingué tres títols de Lliga consecutius 1984, 1985, 1986 i un subcampionat de la Recopa d’Europa 1982 Jugà 197 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, dos Campionats del Món 1982, 1986 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985, i aconseguí la medalla de bronze en el campionat europeu del 1983 Després de retirar-se fou professor d'educació física i…
Severiano Ballesteros Sota
Golf
Jugador de golf.
El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l’ open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995, la Ryder Cup 1985, 1987,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina