Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Car, fou nomenat cèsar juntament amb el seu germà Carí A la mort del seu pare esdevingué August Una malaltia als ulls l’obligà a interrompre la campanya bèllica contra els perses De retorn, fou assassinat al Bòsfor

Alt funcionari del govern manxú qing, organitzà la defensa contra la rebellió dels Taiping 1851-64, a la qual posà fi en emparar-se de Nanquín 1864 Fou nomenat 1869 virrei de Zhili actual Hebei i governador general de Jiangxi i Jiangnan 1871

Diputat del Reichstag 1914, formà part de l’assemblea de Weimar, fou ministre de finances 1920 i, nomenat canceller 1921-22, formà un govern amb socialistes i demòcrates Fou també ministre de l’interior 1930-31 S'exilià durant el règim de Hitler

Estudià a la Royal Academy de Londres Viatjà per Europa 1825-28 de nou a Anglaterra, fou nomenat pintor del rei 1830 Considerat un dels millors pintors romàntics de la Gran Bretanya, conreà preferentment els temes de costums, els històrics i el retrat

Quart duc de Noailles i comte d’Ayen Fill d’Adrien-Maurice de Noailles, fou nomenat governador general del Rosselló 1766 Fou agent secret personal de Lluís XV de França Lluís XVI li ho recompensà amb l’ascens a mariscal de França 1775

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid

Exercí importants funcions administratves a Síria, Rumèlia i Bulgària 1857 Nomenat visir 1861, organitzà el consell d’estat 1868 i fou governador de Bagdad 1869 i gran visir 1872 Acusat de la deposició i l’assassinat d’Abdülaziz 1876, fou deportat i executat

Jugador del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya a mà per parelles amb Paco Díaz 1975, 1978 Actuà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el comitè de jutges de Catalunya 1993-94 Fou nomenat Pilotarien Batzarra 1993

Era canonge i lector de Sagrada Escriptura de l’estudi general de Barcelona Fou nomenat bisbe de Vic al febrer del 1597, i tot seguit fundà i dotà tres càtedres a la Universitat Literària de Vic Morí al setembre del mateix any

Essent senador i praeses d’Aquitània, fou escollit per tal de succeir Victorí 268 Sobirà pacífic, no pogué dominar les tropes Aurelià el féu presoner als Camps Catalàunics 273 Li fou restituïda la dignitat de senador i sortí nomenat corrector de la Lucània