Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
el Llor
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al NW de la vila.
Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al segle X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936
teke
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita en els altiplans del Congo, al NW de Brazzaville.
Són dels habitants més vells coneguts d’aquesta regió Amb l’arribada dels francesos a la fi del s XIX perderen llur independència Regió en despoblament, degut en part a l’emigració cap a Brazzaville
la Selva
Caseria
Caseria del municipi de Fornells de la Selva (Selva), en part disseminat, al NW del poble.
Wittelsheim
Localitat
Localitat d’Alsàcia,al departament d’Alt Rin, França, situada 12 km al NW de Mulhouse.
le Port
Ciutat
Ciutat de l’illa de la Reunió, França, situada a la costa NW de l’illa.
Houilles
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 11 km al NW de París, prop d’Argenteuil.
anticicló de les Hawaii
Meteorologia
Alta pressió d’origen dinàmic situada al NW de l’oceà Pacífic, sobre les illes Hawaii.
Forma part del cinturó d’altes pressions subtropicals i és més desenvolupat a l’estiu, amb una oscillació latitudinal de 8° Produeix bon temps, sense núvols i sec
Dusfort
Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
El castell es documentà per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, quan fou unida a Mirambell Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes Al segle XIX formava un municipi
el Toro
el Toro
Juan Carlos (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de parla castellana del País Valencià.
És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…
la Romana de Tarafa
Ajuntament de la Romana de Tarafa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, als corredors del sub-bètic valencià.
Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes…