Resultats de la cerca
Es mostren 7367 resultats
al-Qāsim ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1018-23) hammudita
).
A la mort del seu germà ‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova , ocupà el poder enfront dels drets legítims del seu nebot Yaḥyà ibn ‘Alī, que el deposà el 1021 Malgrat que aconseguí de recuperar Còrdova 1023, en fou bandejat pel poble, revoltat contra el domini berber Refugiat a Jerez, morí executat pel seu nebot
Joan Josep Hervàs i Arizmendi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1879, fou arquitecte municipal de Sitges i Tortosa, abans d’ésser-ho de Manila Filipines el 1892, on ocupà també càrrecs culturals Junta del Museu-Biblioteca de Manila, Exposició Regional a Manila, 1894 La seva obra cabdal fou la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre—, a Barcelona 1910, d’un Modernisme tardà
Guillermo Valencia
Història
Literatura
Poeta i diplomàtic colombià.
Ocupà diversos càrrecs públics i fou dos cops candidat a la presidència de la República Molt influït pels corrents parnassians i simbolistes francesos, les seves obres més destacades són Ritos 1898 i Catay 1928, antologia i traducció d’antics poemes xinesos Un recull complet de les seves poesies fou publicat a Madrid el 1948
Serveis d’Indústria
Economia
Organisme de la conselleria d’economia de la Generalitat de Catalunya, creat a l’abril de 1934, que s’ocupava de la política industrial i dels serveis annexos: investigació, seguretat i higiene, transports, electrificació i estadístiques per a l’elaboració del cens industrial.
En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació
AC
Publicació trimestral del Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, editada a Barcelona (1931-37), amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.
Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor
Miquel Santonja i Cantó
Música
Compositor.
Deixeble de RPascual, amplià estudis a Madrid, on el 1885 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatorio de María Cristina Pensionat a Roma 1888, tornà a Madrid, on ocupà la càtedra d’harmonia 1904 Dirigí orquestres de diversos teatres de Madrid i escriví diverses sarsueles, com Entre naranjos, La barraca del Turia i altres
Francesc Sala
Apotecari.
El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química
William Henry Seward
Història
Polític nord-americà.
Senador 1830, el 1833 s’afilià al partit liberal Fou governador de l’estat de Nova York 1838-43 i, des del 1839, senador federal Al congrés fou el cap dels antisclavistes Ingressà al partit republicà 1855, del qual fou un dels dirigents principals fins el 1860 Ocupà la secretaria d’estat 1861-69
Amadeu III de Savoia
Història
Comte de Savoia (1103-48), fill d’Humbert II, a qui succeí sota la regència de la seva mare, Gisel·la de Borgonya.
El 1115 es casà amb Matilde d’Albon En la lluita per l’imperi sostingué Conrad de Hohenstaufen contra Lotari de Supplinburg A causa d’això, aquest darrer ocupà Torí el 1136 A la mort de Lotari 1137, la ciutat retornà a Amadeu Participà en la segona croada, però morí en arribar a Xipre
Vicent Albero i Sillas
Política
Economista i polític.
Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la darrera legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig de 1994 fins al 10 de juny del mateix any, data en què presentà la dimissió Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSOE-PSPV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina