Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Extrema Esquerra Republicana
Partit polític
Partit republicà revolucionari, d’ideologia federal, proper a l’anarcosindicalisme i partidari de la Tercera República, creat pel diputat Àngel Samblancat com Avantguarda d’Extrema Esquerra Republicana (abril de 1932) i refundat al març de 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.
Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada
putsch de Munic
Història
Intent d’insurrecció contra la República de Weimar protagonitzada per Adolf Hitler al capdavant del Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP), que tingué lloc els dies 8 i 9 de novembre de 1923 a Munic.
El fort creixement del partit nazi, amb més de 50000 membres aquest any, que incloïa també un cos de tropes d’assalt, les SA Sturmabteilung, el collapse econòmic en què es trobava sumida la República de Weimar i la consegüent amenaça de descomposició arran d’un estat de violència generalitzada constituïen el context que afavorí la temptativa de presa del poder a través d’un cop insurreccional Hi contribuí, també, l’exemple reeixit de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini de l’any anterior Els mesos anteriors, Hitler planejà la presa del poder mitjançant un cop de força amb tres…
Els Verds
Partit polític
Partit fundat a Barcelona al maig de 1987 com a federació catalana de Los Verdes. Propugnava la defensa del medi ambient, el pacifisme i la solidaritat amb el Tercer Món.
Es presentà a les eleccions europees de 1987 23315 vots i a les autonòmiques de 1988 8105 vots El 1989, amb la Confederació Els Verds, però sense Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya AV-MEC, presentà a les eleccions europees la candidatura Llista Verda Aquestes formacions es tornaren a coalitzar en les eleccions generals d’aquest any, amb el nom d’Els Verds-Llista Verda, encapçalada pel catedràtic Joan Martínez Alier En les municipals de 1991 es presentà per Barcelona en la coalició Barcelona Verda amb AV-MEC i Partit Ecologista de Catalunya-VERDE Els líders eren l’…
Partido Obrero Revolucionario (Trotskista)
Partit polític
Partit que seguí les orientacions de J. Posadas, líder del Buró Llatinoamericà de la IV Internacional, quan aquest trencà amb el Secretariat (1961) i creà seccions pròpies en la perspectiva de construir una nova Internacional amb partits antiimperialistes, més en diàleg amb les experiències del Tercer Món que amb la russa.
Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista…
eucaristia

Copa de vi i pa de pagès partit pel mig, símbols de l'Eucaristia Cristiana
© Fototeca.cat
Cristianisme
El pa i el vi sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística.
Partido Aragonés
Política
Partit polític aragonesista.
Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…
Vlaams Belang
Política
Partit polític belga.
Nom que prengué el Vlaams Blok en refundar-se després de ser dissolt per resolució del Tribunal Suprem belga En les eleccions municipals del 2006, la formació augmentà considerablement els seus representants i passà de tenir-ne 439 a tenir-ne 800 En les generals del 2007, obtingué 17 escons a la Cambra de Representants sobre 150 i 5 al Senat sobre 40 Tot i això, en les eleccions del juny de 2010 patí una davallada important, amb 12 diputats i 3 senadors, respectivament
bàndol
Facció, parcialitat, partit.
Unió dels Democratacristians i dels Cristians de Centre
Política
Partit polític italià.
Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco Buttiglione
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina