Resultats de la cerca

Refineries de petroli, indústria química i de la fusta i drassanes El seu port forma, juntament amb els de Port Arthur, Orange i Port Neches, un dels districtes portuaris de més tràfic de l’Amèrica del Nord Entroncament de carreteres i ferrocarrils té aeroport internacional

És situada a la confluència dels rius Racoon i Des Moines, al centre del Corn Belt És un centre comercial i un nucli industrial especialitzat en producció aeronàutica, de maquinària i química Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Drake University, fundada el 1881

Destinada a la producció de plutoni a partir de l’urani, disposa de tres reactors nuclears, tres generadors d’electricitat, una fàbrica química i un taller per a tractar el grafit Inagurada el 1958 fou el primer centre atòmic industrial de l’Estat francès

Es fon a 53-54°C, i és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i sulfur de carboni És emprada en l’obtenció de colorants, com a estabilitzador de la nitrocellulosa i en l’anàlisi química per a identificar el NO₃ - i el ClO₃ -

És l’àcid de Lewis més fort conegut, amb una capacitat extraordinària per a addicionar les espècies moleculars més variades, cosa que explica en una bona part el seu alt valor com a catalitzador en química orgànica És també intermediari en la síntesi de borans

La natura dels productes obtinguts depèn de la teoria acceptada per a definir un àcid Les reaccions de neutralització són de gran interès en química, tant en la indústria com en el laboratori, i són la base d’una part important de la volumetria

Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X

Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom

Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling

El 1980 compartí el premi Nobel de química amb F Sanger i W Gilbert , pels seus treballs sobre l’expressió gènica en la síntesi proteica dels bacteris, i molt especialment per l’impuls que donà a les pràctiques que conduïren a l’ enginyeria genètica