Resultats de la cerca
Es mostren 2420 resultats
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…
Pere Mercader i Andreu
Música
Compositor català.
Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà
Cecilia del Risco
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Internacional absoluta des dels setze anys, fou considerada una de les millors jugadores del món gràcies als èxits aconseguits amb la selecció peruana, de la qual fou capitana i amb la qual assolí un subcampionat al Mundial 1982 i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 El 1984 fitxà per l’Espanyol-Cornellà, on aconseguí dues Lligues 1985, 1986 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Nacionalitzada espanyola el 1984, es convertí en la primera jugadora professional del club Es retirà acabada la temporada 1992-93
Josep Riba Nuet
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà
Glòria Pujol Clusella

Glòria Pujol Clusella
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Fou campiona de Catalunya de 200 m 1975, 400 m 1974, 400 m tanques 1977 i 400 m en pista coberta 1973, 1975, 1977, 1978 Tingué els rècords d’Espanya de 200 m 1975, 400 m tanques 1977 i 300 m en pista coberta 1974, així com el de relleus de 4 × 400 m També feu diverses vegades els rècords de Catalunya de 300 m, 400 m, 600 m, 4 × 100 m i 4 × 400 m Fou 15 vegades internacional amb la selecció espanyola Es retirà als 22 anys
Maria Rosa Viñas Racionero
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, s’especialitzà en floret, encara que també competí en la modalitat de sabre En floret, es proclamà campiona de Catalunya 1999, 2000, 2002, 2003 i d’Espanya d’individual 2000, 2002 També fou campiona estatal universitària 2006 Amb la selecció espanyola júnior disputà els Campionats del Món 2001 i guanyà la medalla de bronze a la Copa del Món 1999 Es retirà l’any 2006 És àrbitra estatal d’espasa i floret, i autonòmic de sabre
Maria Victòria Martínez Serrano

Maria Victòria Martínez Serrano
Atletisme
Atleta.
De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973
José Luis Retuerto Mancisidor
Esgrima
Tirador i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80
Pepita Cuevas Masip
Patinatge
Patinadora sobre rodes.
Especialista en patinatge de velocitat, conquerí més d’un centenar de títols estatals en diferents distàncies 1960-80 Fou la primera dona espanyola que es proclamà campiona del món de qualsevol esport Ho aconseguí el 1967 durant el Mundial de patinatge de velocitat en pista, en el qual guanyà tres proves 500, 3 000 i 5 000 m El 1968 repetí títol mundial en els 3 000 m en circuit També fou campiona d’Europa de 5 000 m 1966 i subcampiona europea de la mateixa prova el 1980, any que es retirà
José Pedro Gil Moreno de Mora
Esquí
Esquiador.
S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina