Resultats de la cerca

El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica

És situat als monts Volsini, damunt la vora del cràter que forma el llac de Bolsena Cèlebre pels seus vins est est est Bisbat des del s XIV, el cardenal Farnese Pau III en volgué fer, debades, la capital d’un ducat per a la seva família L’edifici més important és San Flaviano s XII, que consta de dues esglésies superposades, amb frescs dels s XIII-XVI

Antiga fortalesa romana i medieval a la vora de l’estuari del Tyne, gràcies a la proximitat dels jaciments de carbó s’ha convertit en un destacat port exportador d’aquest mineral i en un important centre industrial Hi ha construccions navals, metallúrgia i indústries químiques És seu universitària des del 1963 Conserva alguns monuments, com la catedral s XII i l’església de Saint Andrew s XII-XIII

És situada a la vora dreta del Rin, al peu d’un turó rocallós, on s’aixeca el castell del mateix nom, residència dels prínceps Fundada probablement al s XIII, fou destruïda a la fi del s XV, durant la guerra entre Àustria i Suïssa, i fou reconstruïda en 1523-26 Pertany a la família dels Liechtenstein des del 1712 Hi ha activitat turística i algunes petites indústries

D’aquest temple només es tenen referències indirectes Al començament del segle XII es fa esment d’un camí que passava sota Santa Creu També es consignen Ramon Galí 1112 i Pere Mir de Santacreu 1185 El mas de Santa Creu, a l’indret on hi degué haver aquesta església, ara desapareguda, es localitza al camí de Roda a Llastanosa A la vora hi ha una ermita dedicada a sant Mamet

És l’actual parròquia de la vila L’inventari dels alous pertanyents a Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, fa esment en les afrontacions d’una terra que tenia aquesta església a la partida de Traspenya, vora la Serra Molt probablement assumí les funcions parroquials al segle XVI quan els Villalpando eren senyors d’Estopanyà i també priors de Roda D’aquesta època data l’actual edifici gòtic, impressionant

Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any

La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra

Situada a la vora nord de l’estuari del riu Geba, és un port comercial que exporta fustes dures, cacauets, arròs i cocos Té aeroport internacional Fundada pels portuguesos, al segle XVI esdevingué un petit port comercial, i al XVII un important centre de tràfic d’esclaus Del 1941 al 1973 fou la capital de la Guinea Portuguesa i a partir d’aquest any capital de Guinea-Bissau