Resultats de la cerca
Es mostren 30157 resultats
Xavier Conesa Ibran
Automobilisme
Comissari d’automobilisme.
S’inicià com a copilot de Vicenç Aguilera 1970-73 El 1973 debutà com a comissari esportiu al Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 celebrat a Montjuïc Fou sis anys director del Ralli Catalunya Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Automobilisme És membre del Tribunal d’Apellació de la Federació Internacional d’Automobilisme
Enric Buqué Rojals
Futbol
Futbolista i entrenador.
Debutà com a davanter al Provençalenc, i després anà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1946-51 S’incorporà al València, amb el qual debutà a primera divisió 1951-58 Fou campió de Copa 1954 Posteriorment entrenà un gran nombre d’equips, entre els quals s’inclouen el Badalona 1963-64 i el Nàstic de Tarragona 1970-71
Guillermo Cavestany Sagnier
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta
Esport Ciclista Veterans de Catalunya
Ciclisme
Club de ciclisme del barri de les Corts de Barcelona.
Fundat l’any 1971, és també conegut com a Esport Ciclista “V” de Catalunya Fou presidit per Francesc Nogueroles fins l’any 2008 Organitza curses per a veterans i per a ciclistes de categories inferiors Des del 1988 organitza la Gran Cursa de les Corts per a amateurs Juan de Dios González n’ha estat campió quatre vegades
Esport Ciclista Cerdanyola
Ciclisme
Club de ciclisme de Cerdanyola del Vallès.
Fundat l’any 1981, inicialment es dedicà al cicloturisme i al ciclisme de formació El 1988 organitzà el primer Gran Premi del Roser per a categoria juvenil El 2003 organitzà per primera vegada la Marxa Cicloturista Transcollserola i el 2007, el Memorial David Pérez Des del 1995 ha organitzat alguna edició del Critèrium d’Asos de Cerdanyola
biocombustible de tercera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues.
Aquests biocombustibles tenen els avantatges que el procés de generació és molt ràpid, que no ocupen terra cultivable i que comporten un impacte mínim en els recursos d’aigua en canvi, l’inconvenient principal és que la quantitat d’energia requerida per a generar-los pot ser més gran que l’energia que se n’extreu
Jordània 2009
Estat
Al juliol, el rei Abdallà va nomenar successor el seu fill gran Hussein, de 15 anys El rei va retirar, el 2004, la condició d'hereu al seu germanastre, el príncep Hamzah, fill del rei Hussein i la reina Noor La dinastia d'aquest país permet als reis nomenar hereus els seus germans en detriment dels fills
Zollverein
Economia
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List
Stabat Mater
Prosa litúrgica llatina, començada amb aquests mots, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a la seva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc
Sirte
Història
Nom donat des d’època clàssica a les dues entrades més àmplies que forma la Mediterrània a l’Àfrica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Maior i Syrtis Minor.
La Gran Sirte , coneguda també per golf de Sidra àr Halīǧ al-Surt , al N de Líbia, s’estén des de Miṣrāta Tripolitània, a l’W, fins a Bengasi Cirenaica, a l’E i la Petita Sirte , coneguda també per golf de Gabes àr Halīǧ al-Qabis , a l’E de Tunísia, entre Sawfaǧǧïn i l’illa de Gerba