Resultats de la cerca

D’origen bramànic, se li atribueix la fundació d’un temple de Śiva i d’un monestir a Śrineri Msore Els seus comentaris als Brahma-sūtra de Bādarāyaṇa , als principals Upaniṣad i al Bhagavad-Gītā en fan el més gran filòsof del Vedānta i de la filosofia advaita És autor també de l' Upadeśasāhasrī ‘Instrucció en mil versos’

Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic

Establert a París i protegit per Mmede Pompadour, entrà a l’Académie i participà en tots els Salons fins el 1791 Els seus retrats, d’una gran expressivitat, tenen la influència dels de MQde La Tour i de Gvan Loo Dama del ventall 1768, Musée du Louvre, París, retrat de la seva esposa, i CJVernet 1768, Nationalmuseum, Estocolm

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu , de Francesc SVidal Actuà habitualment en català El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu Com a autor deixà el drama La ferida del cor 1875 i algunes comèdies

La seva obra més coneguda és Spieghel der Zeevaerdt , apareguda l’any 1584, que contenia més de quaranta cartes marines Fou una obra de gran acceptació al seu temps, i fou traduïda a l’alemany, l’anglès i el francès L’any 1592 publicà unes instruccions de navegació Theesor der Zeevaert , amb mapes i quadres sinòptics

Íntim amic de Puškin, fou un gran defensor del Romanticisme En aquest sentit es destaquen, dins el camp de la crítica literària, les seves Pis’ma iz Pariža ‘Cartes des de París’, 1826-27 La seva poesia, molt abundosa i de to principalment polític, evolucionà des d’una ideologia liberal fins a una postura conservadora i monàrquica

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols

Cap de les forces britàniques al Canadà des del 1758, acabà la conquesta d’aquest país amb la presa de Louisbourg 1758 i de Montreal 1760 Posteriorment fou governador general del Canadà i, havent retornat a la Gran Bretanya el 1763, comandant en cap de l’exèrcit El 1776 li fou concedit el títol de baró

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi