Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
mostassa nitrogenada
Farmàcia
Derivat de la iperita (gas mostassa o gas de guerra) per la substitució del sofre de la molècula del gas mostassa per un àtom de nitrogen, tot evitant l’efecte tòxic vesicant i obtenint efectes biològics sobre diversos tumors.
De la mostassa nitrogenada clàssica mecloretamina se n'han derivat d’altres de menys tòxiques com el clorambucil, la ciclofosfamida, el melfalan que hom continua utilitzant com a quimioteràpics antineoplàstics per al tractament de tumors
moixernó d’estepa
Moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
propulsió
Astronàutica
Generació d’una força destinada a actuar artificialment sobre l’estat de moviment d’un cos, bé per variar-ne la velocitat en mòdul o en argument, bé per mantenir-la en un medi que oposa resistència al moviment.
primícia
Dret català
A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme.
En les colleccions de dret consuetudinari gironí es computava a raó de la meitat del delme
Castelló de Rugat
Castelló de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el Comtat, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell, fins a les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló
o de Rafalgani.
Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró Malgrat ésser…
Cartalias
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias
, Castalia
o Castalium
, hom ha volgut identificar amb Castelló de la Plana, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
el Querforadat
el Quer Foradat amb els Pirineus, nevats, al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer .
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament al Baridà i a la Cerdanya
divisió
Matemàtiques
La divisió és exacta si existeix un tal nombre c, i és inexacta si hom pot trobar dos nombres d i e tals que a = bd + e, on d és el quocient i e és el residu o resta
.
tempteig
Dret civil
Dret que pot tenir una persona, per ministeri de la llei o per costum jurídic, d’adquirir una cosa que ha d’ésser alienada a títol onerós amb preferència a d’altres persones pel mateix preu que aquestes pagaven.
Perquè es doni la figura jurídica, cal que l’alienació, projectada i delimitada, encara no s’hagi efectuat Aquesta figura es dóna preferentment en l’arrendament i l’emfiteusi i és un equivalent, en una bona part, de la fadiga
xanguet
Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són objecte d’una…