Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Balestui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, situat a la part baixa de la vall d’Ancs, entre Sellui i el Comte.
L’església parroquial era dedicada a sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui
coma de Bacivers
Coma de la vall de Carançà, dins el terme municipal de Fontpedrosa (Conflent), al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.
L' estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers 2 844 m alt, cim culminant de la serra de Bacivers , que separa aquesta coma de coma Mitjana
Atzeneta
Llogaret
Llogaret del municipi de Benifato (Marina Baixa), a la vall de Guadalest, agregat a la parròquia de Beniardà quan aquesta fou creada el 1574.
Antiga població de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602
barranc d’Algaiarens
Barranc
Curs d’aigua dins el lloc d’Algaiarens, a la part de tramuntana del municipi de Ciutadella (Menorca), dins el sector anomenat la Vall.
Desemboca a la cala d’Algaiarens , a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que pugen 25 m sobre la mar i són pentinades pels vents del N Una carretera de 15 km, construïda al segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella
l’Alcúdia de Gallinera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama.
De població morisca, fou atribuït, el s XVI, a la parròquia de Benirrama Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX
coma Gireta
Coma, tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit de la Vall d’Aran (Salardú) amb el Pallars Sobirà (Alt d’Àneu).
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta Aquest port forma una clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord 2 503 m i al sud 2 441 m, per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès
la Garrofera
Enclavament
Enclavament (1,04 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), dins el de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Fuentes de Andalucía
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, uns 60 km al NE de la capital, situat a la vall del Guadalquivir, entre Carmona i Écija.
Centre agrícola de La Campiña, amb indústries alimentàries Conserva restes d’un castell àrab i l’antic palau dels ducs d’ El Infantado
pic d’Estanhons
Cim
Cim (2 056 m) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall d’Aran de Comenge, damunt el poble de Bausén.