Resultats de la cerca
Es mostren 47189 resultats
Maria Montessori

Maria Montessori
© Fototeca.cat
Educació
Pedagoga italiana.
Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom 1907 mètode Montessori , que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu A partir del primer congrés montessorià Roma, 1931 i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger Barcelona, 1934, el mètode fou àmpliament adoptat El treball és recollit en les obres Il metodo della…
Gastó de Montcada i de Gralla
Història
Segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc.
Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de…
Miquel III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1613-45).
Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’…
Marcos Giralt Torrente
Literatura
Escriptor i crític literari castellà.
Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011…
Ferran Roig i Alfonso
Economia
Esport general
Empresari i dirigent esportiu.
Com a empresari destaca la seva tasca com a president i propietari de l’empresa ceràmica Pamesa, a més de participar en altres companyies com Mercadona, propietat del seu germà Joan, i l’eòlica Renomar Com a dirigent esportiu adquirí el Vila-real CF el 1997 Amb el seu mandat l’equip es consolidà a primera divisió i disputà diverses temporades competicions europees com la UEFA i la Lliga de Campions També ha estat propietari i president del Pamesa València de bàsquet, que deixà en mans de Joan Roig, i accionista del València CF També és soci de Valmor Sport, l’empresa…
Petra Kelly
Ecologia
Activista ecologista i política.
Visqué als Estats Units d’Amèrica del 1959 al 1970, on rebé la inspiració dels moviments pacifistes i antimilitaristes Es graduà en ciències polítiques a Washington 1970 i Amsterdam 1971 Treballà a la Comissió Europea 1971-1983 i participà en múltiples actuacions pacifistes Fou una de les fundadores del partit ecologista alemany Die Grünen i membre del Parlament alemany per aquesta formació 1983-1990 En el seu llibre Fighting for Hope 1984 denuncià totes les formes de violència i en defensa del medi ambient Afectada per problemes de salut, la versió oficial de la seva mort conclogué que rebé…
Shiyali Ramamrita Ranganathan
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari indi.
Llicenciat en matemàtiques, fou nomenat cap de la biblioteca universitària de Madràs i rebé formació complementària de biblioteconomia a Londres i Zuric Les seves aportacions han estat decisives per al desenvolupament de la biblioteconomia arreu del món, tant en aspectes generals com especialment en el camp de la classificació i la indexació El 1931 formulà les cinc lleis de la biblioteconomia ""els llibres són per fer-se servir'' ""a cada lector, el seu llibre'' ""a cada llibre, el seu lector'' ""estalvieu temps als lectors’' ""una biblioteca és un organisme en…
Cavaro
Pintura
Família de pintors sards, dels s. XV i XVI, nucli de l’anomenada escola de Stampace.
El més antic dels seus membres, Antoni Cavaro , documentat el 1455, podria ésser identificat amb el Mestre d’Olzai Llorenç Cavaro , potser fill seu, és autor, entre altres obres, del retaule de l’església de Sant Miquel a Gonnostramatza, signat i datat en català el 1501 El més destacat de la dinastia és el seu probable fill Pere Cavaro , pare de Miquel Cavaro mort el 1584 aquest darrer estigué a Nàpols abans del 1546 i viatjà per Itàlia, cosa que el féu més proper que Pere a les formes italianes retaule en una capella de la catedral de Càller taula de la Mare de Déu…
Campredon
Família d’artistes perpinyanesos dels s. XIII i XIV, actius al Rosselló i a Mallorca.
El 1294, el mestre Bartomeu de Perpinyà versemblantment identificat amb l’escultor documentat Bartomeu Campredon executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna Antoni Campredon fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic que corona l’Almudaina hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins el 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon…
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència…