Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
piretre
Botànica
Gènere o subgènere de plantes perennes, de la família de les compostes, amb fulles molt dividides i amb capítols de disc gros i de lígules blanques.
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
cospí de flor grossa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles bipinnades i umbel·les bracteades, i de flors blanques.
Els pètals de la perifèria umbellar són desmesuradament grossos Creix en erms pedregosos
fonollassa marina
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, alta de 10 a 30 cm, amb fulles bipinnatisectes i amb umbel·les de flors blanques o vermelloses.
És pròpia dels penya-segats del litoral marí
mat
Escacs
En el joc d’escacs, escac al rei, blanc o negre, quan és inevitable que sigui pres, a la jugada següent, per les negres o blanques.
hidrogenofosfat de sodi
Química
Pólvores blanques, solubles en l’aigua, higroscòpiques amb formació de diversos hidrats que per escalfament es converteixen en el difosfat [Na4P2O7].
Hom l’obté per tractament de l’àcid fosfòric amb carbonat sòdic, i és emprat com a fertilitzant, en la indústria tèxtil, en el tractament de l’aigua i en la preparació de solucions amortidores
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
El marc geogràfic del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…
els Omellons
Ca na Lloraca, als Omellons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…