Resultats de la cerca

És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec 1961, i a la facultat de ciències de Quebec 1962, i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms Homenatge a Gaudí 1963 Ha estat influït per Picasso i, en la seva època surrealista, per Dalí i per Gaudí Des del 1954 residí a Mont-real

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al  Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia  com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013, que fundà l’…

Realitzà petits papers en publicitat i sèries de televisió com La granja abans que Bigas Luna li donés l’oportunitat d’intervenir a Jamón jamón 1992 Posteriorment ha intervigut en les pellícules Historias de la puta mili 1994, de MEsteban Todo es mentira 1994, d’AÁlvarez Armero Historias del Kronen 1995, de MArmendáriz La Celestina 1996, de GVera Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mí 1997, de FSabroso i DAyaso La buena estrella 1997, de RFranco Los años bárbaros 1998, de FColomo Segunda piel 2000, de GVera Son de mar 2001, de Bigas Luna, les tres parts de The Tulse Luper Suitcases 2003-…

Format a Llotja, a Barcelona, on es presentà el 1940 Practicà un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta Exposà als Països Catalans, a Madrid i a les principals ciutats europees i americanes Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià

Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona S’inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta L’any 1995 feu el salt a la professionalitat amb l’obra  Paraules encadenades , amb la qual guanyà el XX premi Born de teatre, el premi Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana i el premi Butaca, atorgat per votació popular Traduïda al castellà, es presentà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i fou portada al cinema Killing Words sota la direcció de Laura Mañá La seva següent obra, Dakota 1996, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1995 i tornà a aconseguir…

El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana masías del Vallés 1968, Hidalguías en Cataluña 1967, El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Cataluña Ordenanzas y privilegios de la baronía de Montbuy 1969, i de caràcter historicopolític, de Fernando VII y la masonería Españoles unión y alerta 1970

Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha  Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot,  L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas referit a Menorca…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’ Escola Massana , d’on el 1952 esdevingué professor fins a la jubilació 1989, es dedicà a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos Hi ha obra seva, entre d’altres, a les Llars Mundet, al Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l’ONCE a Barcelona i, especialment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar, d’on són obra seva bona part dels retaules de l’interior Exposà en solitari a Barcelona des del…

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat