Resultats de la cerca

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…

el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes

A l’extrem del municipi de Cardedeu, en contacte amb les terres del Fou i Sant Jaume de Rifà, de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha documentat un extens territori conegut com Molnells i a vegades Montells Sembla que vers aquest indret hi havia la capella de Sant Pere de Molnells o Monells, documentada des del 1076 i dita també, el 1083, Sant Pere del Prat Va desaparèixer molt aviat i això ha estat causa que algun autor cregués, sense fonament, que podia ésser una anterior advocació de Sant Salvador dels Prats, capella que ja surt esmentada amb aquest titular el 1073 Cal suposar més…

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…

Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A…

Finalment es transformà en Catalunya 1913-14, dirigida per Josep Carner Responia a un moment de cristallització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intellectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente…

Competí amb la Penya Ciclista Colomina i l’Agrupació Ciclista el Prat Guanyà quatre Campionats d’Espanya, un de fons en categoria juvenil i tres de persecució per equips com a amateur El 1992 entrà a la Societat Ciclista Ilerdense, que presideix des del 2006, i tornà a competir com a veterà Organitzà la Volta a Lleida de veterans, el Critèrium de pista i diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs, i creà un equip d’elit Parallelament fou vicepresident de l’Associació Ciclista Terres de Ponent, des d’on muntà la Volta a les Terres de Ponent per a juvenils Fou delegat de…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels compromissaris de…

És gestionat per un consorci format el 1998 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té una superfície de 2 938 ha, la majoria de les quals corresponen a conreu de regadiu també comprèn trams de bosc de ribera canyissars, jonqueres i altres herbassars als marges del riu, i vegetació de dunes als trams propers a la costa El parc té la seva seu a la masia de can Comas Prat de Llobregat, on coincideixen també les agrupacions de defensa vegetal, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i un centre d’informació i gestió, a més dels camps experimentals…