Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
puig de Cadellops
Cim
Cim (1 762 m) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta (Vallespir), al SW del Canigó.
quina
Botànica
Farmàcia
Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C.officinalis i C.succirubra, de les quals hom extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja
.
Conté uns vint alcaloides, el més important dels quals és la quinina La quina és emprada com a neurotònic i estimulant Com a antimalàric i febrífug és preferible l’ús de l’alcaloide quinina La tintura de quina ha estat emprada contra la caiguda dels cabells
els Horts
Antic poble
Antic poble del municipi de Serdinyà (Conflent), situat en una vall afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant S de la roca Roja.
És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s XIX el 1799 tenia 34 h
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era…
Tecla Sala i Miralpeix
Economia
Empresària i filantropa.
Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau…
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els infantaments i el…
rosàcies

Flor de l'arç blanc (Crataegus monogyna)
© Philippe Surmely / Fotolia.com
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, alternes i estipulades, amb flors normalment regulars, hermafrodites, pentàmeres, de periant doble i d’ovari súper, ínfer o semiínfer, i amb fruits diversos.
Consten d’aproximadament 3000 espècies, d’arreu del món, però més abundants als països temperats de l’hemisferi nord Rosàcies més destacades Agrimonia eupatoria serverola, agrimònia, herberola Alchemilla sp alquemilla Alchemilla alpina herba desinflamatòria Alchemilla vulgaris pota de lleó Chaenomeles japonica codonyer del Japó Chrysobalanus icaco icac Cotoneaster integerrimus cornera Cotoneaster tomentosus o nebrodensis cornera tomentosa Crataegus azarolus atzeroler, soroller Crataegus monogyna arç blanc, espí blanc, espinalb Cydonia oblonga codonyer Dryas octopetala driade Eriobotrya…
Rodalies de Catalunya
Servei ferroviari de rodalia de la Generalitat de Catalunya.
És gestionat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF , adscrita al Ministeri de Foment Tingué com a nom comercial Rodalies Barcelona, o Cercanías Barcelona , fins el 2010, any que el Ministeri de Foment traspassà el servei a la Generalitat de Catalunya Inicialment comprenia les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R3, R4 i R7, que transcorren principalment per l’ àrea de Barcelona i les comarques de la Selva, el Ripollès, la Cerdanya i el Baix Penedès, al llarg de la infraestructura ferroviària que es creà al final del segle XIX, gràcies a la iniciativa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina