Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
Sant Esteve de Ramells (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Situació En un altiplà de la part de migjorn del terme municipal de Pinell hi ha la partida de Ramells, que devia haver estat un indret amb una certa importància fins al segle XVII, com denota la construcció propera al temple de Sant Esteve El lloc limita, a banda i banda, amb la rasa de Sant Climenç i el torrent de Lloberola, que neix als plans de la Torregassa Mapa 329M781 Situació 31TCG707454 Per la carretera inacabada de Solsona a Sanaüja, cal trencar a mà esquerra a l’altura del punt quilomètric 9,500, per un doble camí indicat…
Vall de les Reines
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor i a 1,5 km de la Vall dels Reis, al SW.
Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III
Misti
Volcà
Volcà del departament d’Arequipa (Perú) Situat a prop de la ciutat d’Arequipa, al final de la vall del Chili, té 5 822 m d’altura..
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
altocúmul
Meteorologia
Sostre o banc de núvols a uns 4.000 m d’altura, fet de flocs o masses globulars disposats en grups o arrenglerats en una direcció o dues.
accent expressiu
Lingüística i sociolingüística
Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la duració i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
gratacel

Gratacel de la CN Tower a Toronto, Canadà
© Xevi Varela
Arquitectura
Casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal.
Nasqué al segle XIX com a conseqüència de la creixent revaloració del terreny urbà als primers moments de la Revolució Industrial Tècnicament, W Le Baron Jenney perfeccionà des del 1879 l’estructura de bastiment d’acer, F Baumann 1873 experimentà nous sistemes de cimentació, i l’ascensor —que E Graves Otis ja emprà per a persones el 1857— s’estengué electrificat des del 1887 Els primers foren els de Chicago —Home Insurance Building 1883-85, de Jenney— i els de Louis Sullivan, com el Guaranty Building de Buffalo 1887-93 entre els primers dominava un cert goticisme, com al Chicago Tribune Tower…
vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…
Sant Jaume a Fórnols del Cadí (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera amb l’absis en primer terme ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume, també coneguda com a Sant Marc, o la Mare de Déu de Sant Jaume, es troba totalment isolada en uns camps abandonats S’hi accedeix des de Fórnols per una pista d’uns 3,5 km en direcció W, o des de la carretera de Sorribes a Tuixén, per una pista a l’altura de les cases de Montargull JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG762778 Història L’ermita de Sant Jaume, situada actualment dins del terme de Fórnols del Cadí, es pot identificar amb l’ “altaris Sancti Yachobi apostoli, cuius ecclesia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina