Resultats de la cerca

El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina

Començà a practicar als billars del Cafè Novedades i del Tívoli, i s’especialitzà en xapó i en billar a tres bandes La temporada 1942-43 es feu membre del Club de Billar Barcelona Durant els anys quaranta i cinquanta, en diverses ocasions es proclamà campió de Catalunya de xapó i de tres bandes També es proclamà campió Espanya de xapó en sis ocasions 1961-64, 1966, 1967 i aconseguí el segon lloc en tres bandes 1968 A més, participà en competicions internacionals, com la Copa d’Europa a tres bandes 1968

S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008

Començà jugant als Maristes i posteriorment al Club Joventut de Badalona, amb el qual fou campió d’Espanya en les categories infantil, juvenil i júnior El 1973 s’incorporà al primer equip del Badalona, en el qual jugà fins l’any 1980, i es proclamà campió de Copa 1976 i de Lliga 1978 Jugà amb el CAI de Saragossa 1980-85, equip amb el qual guanyà la Copa 1984 Posteriorment jugà al Caja Bilbao, el Breogán de Lugo, el Pamesa València i el Lagisa Gijón Fou internacional amb la selecció espanyola en diferents categories

Membre del Club Patí Gramenet, el 1995 fou campió d’Espanya júnior i participà en el Campionat d’Europa d’aquesta categoria Entre els anys 1997 i 2002 pujà al podi en tots els Campionats d’Espanya absoluts i guanyà el títol en el programa lliure 2000 Fou campió de Catalunya en dues ocasions 2001, 2002 Participà també en tres Campionats del Món i en tres d’europeus, i aconseguí la medalla de bronze del Campionat d’Europa en el programa lliure 2001 Es retirà el 2002 per dedicar-se a l’entrenament

Davanter format al Club Patí Vic, debutà a la divisió d’honor la temporada 1984-85 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 1985-86, a l’Igualada Hoquei Club 1986-90, al Futbol Club Barcelona 1990-92 i al CP Vic 1992-99, club on es retirà Guanyà un Lliga espanyola amb el Liceo 1986, una altra amb l’Igualada 1989 i una Copa del Rei amb el Vic 1999 Amb la selecció espanyola, fou campió d’Europa júnior 1984 i campió del món absolut 1989 també participà en l’europeu 1990

Formà part, amb Noemí Irurtia i Jordi Rubio, d’un dels millors trios d’aeròbic entre els anys 2000 i 2002 Pujà a tots els podis dels Campionats del Món i d’Europa de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF entre el 2000 i el 2002 guanyà la medalla de plata 2000, 2001 i bronze 2002 en el Campio-nat Mundial, i la medalla de plata 2001 i bronze 2000, 2002 en el Campionat d’Europa En trios, fou també campió d’Espanya 2000, 2001 i de Catalunya 2001

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991