Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
maucherita
Mineralogia i petrografia
Mineral arsenur de níquel, Ni11As8.
Pertany a la classe dels sulfits i sulfosals que cristallitza en el sistema tetragonal, de color gris, lluïssor metàllica i opac És d’origen hidrotermal i mena del níquel
bornita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, Cu5FeS4.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en agregats de color rogenc bigarrat, de ratlla gris fosc És mena important del coure Té duresa 3 i pes específic 5
berthierita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’antimoni i ferro, FeSb2S4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en agregats fibrosos És de color gris fosc, de lluïssor metàllica, i sol anar recobert d’una pellícula bigarrada
bastnäsita
Mineralogia i petrografia
Fluocarbonat de ceri, lantà i didimi, Ce,La,Di(CO 3
|F).
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal en formes tabulars o massisses És de color groc i de lluïssor vítria o resinosa Abunda a Bastnäs Suècia i a Madagascar
hemateïna
Química
Colorant obtingut del campetx per extracció amb NH3 i ulterior tractament amb aire.
Es presenta en forma de cristalls d’un color tirant a marró que es fonen a 200°C És emprada per a tenyir els teixits animals i els corpuscles nuclears
congoni
Zoologia
antílop africà
de la subfamília dels antilopins, semblant al búbal, però més petit.
El pelatge és de color marró roig, més clar a les parts inferiors Les banyes són curtes i anellades, dirigides primerament cap endavant i després cap endarrere tot divergint
glucina
Química
Sal sòdica de l’àcid aminotriazinsulfònic.
És un sòlid de color bru, soluble en aigua calenta i en alcohol És emprada com a edulcorant artificial, ja que és 100 vegades més dolça que la sacarosa
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
Emmanuel de Witte
Pintura
Pintor holandès.
S'especialitzà en pintura de gènere, paisatges urbans i interiors d’esglésies, amb una sòbria utilització del color i sobretot amb un domini notable en la utilització del clarobscur
Hispania
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal d’art i literatura, publicada en castellà a Barcelona (1899-1902), amb 93 números en total.
El 1903 tingué una segona època, de curta durada Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excellents reproduccions a tot color Publicà números monogràfics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina