Resultats de la cerca
Es mostren 19659 resultats
sintonema
Fonètica i fonologia
Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial.
La relació entre la terminació i la resta del grup fònic cadència, anticadència, suspensió, etc té pertinença fonològica en totes les llengües
ensostrar
Disposar (una quantitat d’objectes) dins coves, caixes, atuells, etc, formant capes o sostres.
aliança
Heràldica
Dit de les armes de llinatge que formen diferents quarters dins un mateix escut.
luxació
Patologia humana
Desplaçament permanent, complet o incomplet, del lloc que un os ocupa dins una articulació.
La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives
incorporar
Fer entrar com a part dins un tot, introduir en un cos ja constituït.
impacció
Fractura que provoca l’encast violent d’un fragment d’os dins un altre.
cisalles de Riedel
Geologia
Cisalles o falles secundàries que es troben dins d’una zona de cisalla major.
Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals
quadra de Goscons
Ex vot de la força de Goscons al segle XVII
© Josep Regas Ardevol
Antiga quadra situada dins de l’actual terme municipal d’Arenys de Munt (Maresme).
Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII