Resultats de la cerca

Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors

Començà a jugar al TT Palafrugell i també al Calella, l’Epic Terrassa, el TT Bagà, l’Avilés, l’Ourense, el CER l’Escala i El Ciervo de Sabadell, i jugà deu anys a divisió d’honor Fou campió d’Espanya juvenil 1990 i sub-21 1992 En categoria absoluta, guanyà cinc cops el Campionat de Catalunya per equips, tres en dobles, dos en mixtos i un d’individual 1992 Aconseguí, també, dos bronzes individuals en el Campionat d’Espanya 1994, 1995 Formà part de la selecció estatal

Fou campió de Catalunya de ball esportiu amb cadira de rodes fent parella amb Laura Chaparro 2010, 2011, amb la qual també participà en el Campionat del Món de la Federació Internacional de Ball Esportiu IDSF Rebé el premi al millor esportista adaptat 2010

L’any 1990 participà amb l’equip espanyol en la Copa de l’Avenir de motocròs per a menors de dinou anys Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1995 en 125 cc Assolí la tercera posició en el Campionat del Món de motocròs 1997 amb l’equip TM Itàlia Posteriorment, es dedicà a les proves d’enduro, pilotant també una TM i posteriorment una KTM

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Jugà al Club Bàsquet Adepaf de Figueres 1958-66 i, posteriorment, formà part de la seva junta directiva 1987-93, que presidí 1993-97 Fou nomenat històric del bàsquet català 1999

Migcampista interior, amb el Palafrugell es proclamà campió de tercera categoria del grup de Girona del Campionat de Catalunya i ascendí a segona 1927-28 La temporada següent debutà en la primera edició de la Lliga amb el València, a segona divisió, i ascendí a primera la temporada 1930-31 romangué al club xe fins la temporada 1934-35 Fou l’autor del primer gol del València a primera divisió, disputà la final de Copa 1934 i fou preseleccionat per Espanya en dues ocasions, encara que no arribà a jugar-hi La campanya 1935-36 actuà amb l’Espanyol 11 partits de Lliga i 3 gols Acabada la guerra,…

Migcampista conegut futbolísticament amb el nom de Jordi Començà l’any 1985 en l’equip de la seva vila nadiua, i fou un dels protagonistes de l’ascensió de regional preferent a segona divisió entre el 1986 i el 1989 Jugà durant sis temporades a segona divisió 1989-95, amb un total de 178 partits En baixar el Palamós a segona B fitxà per la Unió Esportiva Figueres, on jugà tres temporades 1995-98 a segona B, amb un total de 94 partits Posteriorment, tornà al Palamós on jugà cinc temporades més 1998-2003, entre la tercera divisió i la segona B