Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
tremel·lals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, integrat per fongs de basidiocarps gelatinosos o cartilaginosos, de formes irregulars.
Tenen basidis amb cloendes obliqües o transversals, i formen freqüentment conidis Es fan generalment sobre fusta en descomposició
cànids

Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i…
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
antitrinitari | antitrinitària
Cristianisme
Dit de les confessions cristianes que, de diverses formes, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.
Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també visions…
bokmål
Lingüística i sociolingüística
Una de les dues formes del noruec, anomenada també danonoruec
i, abans, riksmål
, resultat de la progressiva implantació del danès.
És parlada pel 75% de la població noruec Es contraposa al nynorsk
cèrvids
Mastologia
Família de mamífers remugants de l’ordre dels artiodàctils que comprèn individus de formes esveltes, àgils, i de dimensions variables.
Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre el color varia d’acord amb l’estació Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia regions temperades i fredes La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important…
Els bilvalves fòssils
Consideracions generals La morfologia general dels bivalves o lamellibranquis pot ser molt modificada respecte del model de vida lliure proveït de dues valves simètriques, que en el dibuix és representat per un pectínid A, A’ cares exterior i interior d’una valva dreta Potser el cas més complex de modificació és el dels rudistes, en què una de les valves, en forma de con B , és la que es fixa al substrat, mentre que l’altra pren forma d’opercle B’ B " secció transversal de la valva inferior Hom ha indicat en el dibuix 1 orelleta anterior, 2 orelleta posterior, 3 còstules o costelles, 4…
discriminació per edat
Sociologia
Discriminació o prejudici contra una persona per causa de l’edat.
Els joves —pel fet de ser-ho— poden patir certes formes d’exclusió i discriminació social Tanmateix, són les persones grans que en les societats avançades, de signe productivista, es poden veure apartades dels llocs de responsabilitat laboral i poden ser, fins i tot, objecte de menyspreu i marginació
Es publiquen obres de J.Coromines, J.Ruiz i Calonja, Vicens i Vives, J.M. de Sagarra i J. Ferrater i Móra
Es publiquen El que s’ha de saber de la llengua catalana de JCoromines, la Història de la literatura catalana de JRuiz i Calonja, Notícia de Catalunya de Vicens i Vives, les Memòries de JM de Sagarra i Les formes de la vida catalana de J Ferrater i Móra
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina