Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Bonaventura Vallespinosa i Salvat
Literatura catalana
Teatre
Metge i escriptor.
S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc 1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç 1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals…
,
Tukulti-Ninurta I
Història
Rei d’Assíria (1243-1207 aC).
Fill de Salmanassar I , sotmeté 1244-43 aC amb una gran brutalitat els qutu , que habitaven els Zagros SE d’Assíria i el país dels subari , que comprenia deu estats hurrites situats al curs superior del Tigris, dirigits segurament per Eḥli-Tešub d’Alzi, submissió que significà el control de les mines de coure d’Ergani Maden i de les rutes que menaven a Anatòlia Al nord, derrotà quaranta caps dels països nairi futur regne d’Urartu i arribà fins al llac Van o d’Úrmia Finalment 1234 aC vencé Kaštiliaš IV 1243-35 aC, rei cassita de Babilònia, país que sotmeté Una sèrie de revoltes als països…
Gal·la Placídia

Gal·la Placídia amb els seus fills Valentinià III i Honòria
Història
Emperadriu romana, filla de Teodosi I.
L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Galla fou feta presonera El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona Galla enviduà, però, l’any següent A Ravenna, el seu germà, l’emperador Honori, la casà amb el patrici Constanci, esdevingut emperador el 421 Se n'anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la mort del seu segon marit, i regí l’imperi d’Occident durant la minoritat del seu fill Valentinià III Fou sepultada al mausoleu imperial del Vaticà, bé que després, segons la tradició, fou transportada al mausoleu que porta el seu nom a Ravenna Jaume…
Enric III
Història
Emperador romanogermànic (1046-56).
Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes reaccions contra…
pedal
Música
Tecla per a ser tocada amb el peu, especialment en l’orgue.
Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar simultàniament amb…
traverso
Música
Nom amb què, a partir del 1660 i durant tot el segle XVIII, es conegué, juntament amb les formes franceses traverse i traversière, la flauta travessera.
Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament…
Iu Pons i Serdanyés
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Autodidacte en el camp de les lletres, començà publicant en revistes com “Catalunya Literària” o En Patufet El 1923 s’autoedità Cançons de l’horta i el camí , influït per JM de Sagarra El 1925 estrenà la primera obra teatral, La Vespa Entre el 1926 i el 1927 n’estrenà quatre més, sempre per grups d’aficionats El 1927 es traslladà a Terrassa, on fou molt actiu culturalment i des d’on collaborà en la premsa local i comarcal El Dia , “La Gralla”, “Diari de Granollers” Als anys trenta publicà els reculls Poemes i epigrames 1931 i Nous poemes 1931, en una línia propera a l’evolució…
Salvador Artigas Sahún
Futbol
Futbolista i entrenador.
Format en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà al primer equip blaugrana la temporada 1930-31 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i defensà la samarreta del Girondins de Bordeus 1938-39, del Le Mans Union Club 72 1939-44 i de l’Stade Rennais 1944-49 Posteriorment, jugà a la Real Sociedad 1949-52 Com a entrenador, s’inicià a l’Stade Rennais 1952-55, però també dirigí la Real Sociedad 1955-60, el Girondins de Bordeus 1960-67, el FC Barcelona 1967-69, la selecció espanyola 1969, l’Elx CF 1970-71, l’Athletic de Bilbao 1971-72 i el Sevilla CF 1972-73 Amb…
Ohrid
Ciutat
Ciutat de Macedònia del Nord, a l’E del llac homònim.
S’alça damunt un roquissar que domina el llac d’Ohrid, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d’ Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans…
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina