Resultats de la cerca

Soluble en aigua i etanol, fortament metzinosa, estable a l’aire, s’altera per acció de la llum És emprada en medicina com a cardiotònic, a causa de la seva acció ràpida i de curta durada

Exercí la medicina a diversos pobles Les seves obres palesen una gran erudició Escuararen hatsapenac ‘Els principis de la llengua basca’, apologia escrita en dialecte labortà, i un diccionari quadrilingüe basc, llatí, francès i castellà, perdut

Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma, i sobre aquesta calamitat escriví un treball mèdic Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat

Concentrà la seva activitat de recerca en la història de la medicina i en l’Edat Mitjana a la ciutat de València Fou membre, entre d’altres, de la RABLB, de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la RAH de Madrid, així com director del Centro de Cultura Valenciana des del 1915 Després de dues dècades dedicat a la professió mèdica, cap a quaranta anys, s’anà concentrant en els estudis històrics a partir de l’elaboració de diferents biografies sobre destacats metges valencians Apologia del Dr D Vicente García Salat , 1896 Recuerdo apologético del Maestro en Medicina Domingo Ros de…

Administrat per via oral hom n'aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té activitat antibacteriana contra gèrmens gramnegatius En medicina és emprat per via oral en el tractament de les infeccions urinàries

És obtingut escalfant a pressió m -aminofenol amb carbonat amònic o bicarbonat potàssic Conegut per la sigla PAS , és emprat en medicina, lliure o en forma de sals com a agent antituberculós i industrialment com a conservant

Existeix en dues formes α i β que difereixen per la posició del grup acetil Hom l’obté a partir de les fulles de diverses digitals Digitalis lanata, Digitalis purpurea És utilitzat en medicina com a cardiotònic

Administrat per via oral és absorbit d’un 80 a un 100% i aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica entre una i dues hores És emprat en medicina com a anticonvulsiu en el tractament de l’epilèpsia

Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones

El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa