Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona amb Anna Milich i amplià estudis a París En la temporada 1942-43 debutà al Liceu de Barcelona, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov , de Mussorgskij Actuà a la Scala de Milà 1948 i 1953 i en altres teatres europeus i d’Amèrica Estrenà Cardillac , de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d' El pessebre , de Pau Casals, a Assís, Itàlia 1962, en la reexhumació d' Héliogabale , de Dde Séverac Ceret 1972, i enregistrà òperes, com Canigó , d’AMassana, El giravolt de maig , de Toldrà, i altres discs També conreà el dibuix i féu…

Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra creada pel…

Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach, Beethoven,…

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger 1903 al Liceu…

Alumne de JN Fuchs, fou encoratjat per Brahms i, sobretot, per Mahler, de qui fou amic Director de nombroses orquestres, com ara les de la Volksoper de Viena 1906, del Deutsches Theater de Praga 1911-27 i de Berlín 1927-33, el 1939 s’establí als EUA Pròxim a ASchönberg, tingué un paper molt actiu en la difusió de les obres de l’escola de Viena Tanmateix, en les seves composicions mostrà unes concepcions més conservadores, inspirades en Mahler i en el primer Schönberg Cal esmentar la Lyrische Symphonie 1922, les òperes Kleider machen Leute 1910, Eine florentinische Tragödie 1916 i Der…

Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…

Alumne del Real Conservatorio de Madrid i de la Musikhochschule de Frankfurt, on estudià amb Hans Zender, és un dels noms més destacats de la seva generació Ha rebut diversos premis internacionals de composició, com ara l’Ernst von Siemens 2000 i el Nacional de Música 2004 Les seves obres han estat interpretades per tot Europa i ha estat convidat especial del Festival de Tardor de Varsòvia 2008 Entre les seves obres destaquen les òperes Gramma, estrenada a Munic al maig del 2006, El viaje a Simorgh , basada en la novela de Juan Goytisolo, i Las virtudes del pájaro solitario , estrenada al…

Estudià al Conservatori del Liceu i després amplià la seva formació a França Ha collaborat amb diversos conjunts especialitzats en el repertori contemporani Grup Instrumental Català, Solars Vortices i com a intèrpret s’ha preocupat de difondre el repertori actual pel seu instrument El 1987 elaborà el projecte de l’emissora Catalunya Música, de la qual fou director de programes fins el 1990 El seu catàleg inclou nombroses composicions orquestrals i creacions de cambra, en particular les dedicades al clarinet o al saxo L’OBC li encarregà la partitura commemorativa del 10è aniversari de l’…

Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya de l’Institut…

Fill de músics, estudià amb el seu pare i 1891 al Liceo Musicale di Bologna amb FSarti i GMartucci, a Peterburg 1900 amb Rimskij-Korsakov i més tard a Berlín amb MBruch Professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, el dirigí 1923-25 després es dedicà de ple a la composició Influït per Rimskij-Korsakov, RStrauss i CDebussy, empra temes populars, modalitats gregorianes, instrumentació antiga, etc Es destacà amb poemes simfònics com Fontane di Roma 1916, Pini di Roma 1924, Gli uccelli 1927 i òperes com Maria Egiziaca 1932 a Barcelona el 1957 i La fiamma 1934 a Barcelona el 1948 El 2004…