Resultats de la cerca

Especialitzada en velocitat i vinculada al Club Patí Delta Prat, en el període 2007-12 aconseguí diverses medalles d’or, plata i bronze als Campionats de Catalunya En concret, el 2012 guanyà set medalles d’or en les proves de 200 m, 300 m, 500 m, 1000 m i 10000 m, en aquesta darrera també en les curses per punts i d’eliminació En els Campionats d’Espanya aconseguí l’or en els 300 m i 1500 m l’any 2011 Amb la selecció catalana participà en diverses competicions internacionals

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Debutà l’any 1980 a l’HK Drott suec, i després de passar pel Göteborg i l’HP Warta, fitxà pel Club Balonmano Granollers l’any 1985 Jugà quatre temporades al BM Granollers i, posteriorment, fitxà per l’Atlético de Madrid Amb la seva selecció guanyà una medalla d’or en el Campionat del Món 1990 i una altra en el d’Europa 1994, dues de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i dues de bronze en el Campionat del Món 1993, 1995

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de bronze en l’exercici de terra del Campionat d’Espanya 1944, i la medalla d’or en paralleles i de plata en terra 1946 D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya 1944, s’adjudicà les proves d’anelles, paralleles, terra i cavall amb arcs, i fou subcampió 1946, i guanyà l’or en l’exercici de terra i quedà segon en barra, anelles, paralleles i cavall amb arcs Contribuí a la victòria de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya del 1946

Fundat el 1989, l’han presidit Carlos Iranzo 1989-99, Fernando Gómez 1999-2003 i Roser Romero Els seus equips s’entrenen a les pistes del Bowling Pedralbes, que n’és la seu social Disposa de dos equips masculins i un equip femení de competició federada, els quals participen en la primera categoria de competicions estatals i internacionals En el seu palmarès destaquen les medalles de bronze 1997 i plata 1998 a la Copa d’Europa d’Equips Destaquen els jugadors Joan Ricart, Lluís Montfort, Marcial Ovide, Cristina Sanz i Sandra Torrents

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

Participà en diversos campionats estatals i internacionals Fou campiona 1981 i subcampiona 1976, 1979, 1980, 1982 d’Espanya de primera categoria sènior En l’àmbit internacional, representà la selecció espanyola entre els anys 1977 i 1982, amb la qual assolí una medalla de plata 1980 i una de bronze 1979 en els Campionats d’Europa El 1980 també representà la selecció catalana en l’àmbit europeu L’any 2008 fou distingida pel Govern català per la seva tasca com a entrenadora de Laura Sánchez, subcampiona del món sènior el 2007

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

Des del 1980 ocupà diversos càrrecs en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de la qual arribà a ser subdirector i director general Durant aquell període formà part del COOB’92 i fou president del consell d’administració del CAR de Sant Cugat Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 1996-98 i president del Consorci del Circuit de Catalunya 1998-2007 Rebé l’orde olímpic d’argent del Comitè Olímpic Internacional 1994 i la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 1998

Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona