Resultats de la cerca

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Formà part d’Acció Cultural Valenciana i collaborà a Acció , Mirador , El Marí , etc Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut i ha publicat, ultra diversos llibres de text, Estancia en Valencia del rey don José I 1929, Repertori dels gravats de PP Moles 1931, El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI 1930, San Vicente Ferrer, apóstol de la paz 1944, València i el mariscal Suchet 1953, València contra Napoleó 1967 i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823 Fou membre del Centre de Cultura Valenciana 1932

Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals

Participà en diversos campionats estatals i internacionals Fou campiona 1981 i subcampiona 1976, 1979, 1980, 1982 d’Espanya de primera categoria sènior En l’àmbit internacional, representà la selecció espanyola entre els anys 1977 i 1982, amb la qual assolí una medalla de plata 1980 i una de bronze 1979 en els Campionats d’Europa El 1980 també representà la selecció catalana en l’àmbit europeu L’any 2008 fou distingida pel Govern català per la seva tasca com a entrenadora de Laura Sánchez, subcampiona del món sènior el 2007

Des del 1980 ocupà diversos càrrecs en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de la qual arribà a ser subdirector i director general Durant aquell període formà part del COOB’92 i fou president del consell d’administració del CAR de Sant Cugat Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 1996-98 i president del Consorci del Circuit de Catalunya 1998-2007 Rebé l’orde olímpic d’argent del Comitè Olímpic Internacional 1994 i la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 1998

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

Abans de competir en esport adaptat havia estat tercera de Catalunya en 100 m papallona En els Jocs Paralímpics assolí les medalles de plata en els 100 m papallona 1992, 1996 i els 100 m esquena 1996 i les de bronze en els 200 m estils 1996 i els relleus 4 × 100 m estils 1992, 1996 El 1994 establí el rècord d’Espanya dels 100 m papallona i els 100 m esquena, i el 1996 el dels 200 m estils Rebé la medalla d’argent de Barcelona al mèrit esportiu 1993

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits

Mestre Internacional 1994 i Gran Mestre 2004, s’inicià a la secció d’escacs del Foment Martinenc En categories inferiors obtingué diversos títols de Catalunya i d’Espanya i quedà cinquè en el Campionat del Món cadet 1988 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1990, 1992 i per equips 1998 L’any 2000 es traslladà al GEVACEA andorrà i el 2003 guanyà el Campionat d’Espanya També guanyà el Campionat d’Andorra en sis ocasions 2000, 2001, 2007, 2012, 2014, 2015 Fou guardonat amb la insígnia de plata de la federació catalana 1989