Resultats de la cerca

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort

Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França

Felip III de França l’envià a Navarra 1275 en defensa de la causa de la reina Joana I, i hi exercí el càrrec de governador L’any 1283 manà la host francesa que en incursió per Aragó prengué el castell d’Ull Dos anys després fou un dels comandants de l’exèrcit francès invasor de Catalunya En retirar-se els francesos restà com a capità de Girona, que reté a Pere II de Catalunya-Aragó Durant el seu govern fundà diverses poblacions

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

Es formà al Club d’Hoquei Gavà i arribà al primer equip amb 15 anys A 17 anys passà al Júnior FC, on estigué fins a 26 anys, quan anà al Real Club de Polo de Barcelona, club on es retirà amb 32 anys Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1991, 2003, 2004, 2006, tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005 i dues Lligues 2003, 2006 Amb la selecció espanyola participà en tres Jocs Olímpics Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004

L’any 1978 fundà, conjuntament amb unes amigues, la secció femenina d’hoquei del Club Egara Posteriorment, jugà amb l’Atlètic Terrassa 1982-91, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1988, i amb el Júnior de Sant Cugat fins que es retirà El 1992 obtingué la tercera posició al Campionat d’Espanya i el subcampionat de la Copa de la Reina Amb la selecció espanyola participà als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en els quals aconseguí la medalla d’or

Començà al Futbol Club Barcelona i tot seguit jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 2001-02, el Llevant 2002-03 i el Centre d’Esports Sabadell 2003-05 Retornà a l’Espanyol 2005-10, amb el qual guanyà una Lliga 2006 i tres Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, i la temporada 2010-11 fitxà pel Club Esportiu Sant Gabriel Juga de lateral esquerre i ha estat diverses vegades internacional La temporada 1998-99 fou campiona d’Espanya amb la selecció catalana

Fill segon de Constantí I i de Sofia, visqué a l’exili a Anglaterra 1924-35 Tornà a Grècia com a diàdoc en ésser restaurada la monarquia i succeí el seu germà Jordi II Casat amb Frederica de Hannover —que influí molt negativament en el seu govern—, tingué cura del retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica, després de l’ocupació alemanya i la guerra civil 1946-49 El succeí el seu fill Constantí Era pare de Sofia , reina d’Espanya

Documentat entre el 1409 i el 1429 Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum El 1402 la reina li encarregà la illustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra Torna a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la illuminació de la Summa predicabilium , encàrrec de fra Mateu, menoret valencià